• Imprimir

Mor Mari Trini, cantant d'èxit de la dècada dels 70

Serena popularitat

Redacció

Mari Trini va editar un disc recopilatori el 2005
F. ALVARADO

María Trinidad Pérez de Miravete Mille, -nom de Mari Trini- va morir dilluns, als 61 anys d'edat, a l'Hospital Morales Meseguer de Múrcia, la seva terra natal. Mari Trini va ser un referent de personatge força popular i gens públic, de compromís sense fer-ne bandera -una mostra és que fins i tot avui, per desig de la família, no hi ha cap comunicat explicant els motius del traspàs.

De ben petita volia obrir-se pas en el món de la cançó amb balades tranquil·les a l'estil de Juliette Greco. Va conèixer Nicholas Ray, que es va convertir en el seu padrí professional i el seu representant. La va portar a Londres amb l'objectiu de fer cinema, però la faceta d'actriu no es va arribar a desenvolupar. Tot i així, va participar en programes de ràdio amb Peter Ustinov.

Posteriorment es va traslladar a París, on va començar com a cantant. Hi va viure cinc anys i va signar un contracte discogràfic amb l'EMI francesa, amb la qual va gravar, entre d'altres, 12 temes en francès que va compondre ella mateixa.

Va tornar Múrcia i va gravar el seu primer treball en espanyol, amb temes de Luis Eduardo Aute, Juan Carlos Calderón i Patxi Andión, a més de composicions, pròpies. El següent disc Amores ja la va catapultar a la fama. Al llarg de la seva carrera es poden comptabilitzar més de 30 obres i 300 cançons, amb més de 10 milions de discos venuts.

Mari Trini pertany a la generació dels 60/70 que, sota l'aixopluc de ritmes enganxosos i comercials, cantaven la història gris del franquisme que els envoltava. Cap als 90 va gravar Alas de cristal, sota la direcció musical de Josep Mas Kitflus. La cantant estava semiretirada i preparava un concert de comiat.