• Imprimir

Crítica cinema

Sense novetats

Carlos Losilla

Dragonball evolution

Dir.: James Wong. Int.: Justin Chatwin, Yun-Fat Chow, Emmy Rossum.

EUA-Japó, 2009.

En els darrers anys, sembla com si els Estats Units estiguessin perdent part del monopoli dels grans relats del nostre temps. L'èxit dels manga -com a substitució dels còmics occidentals- i l'anime -que sobretot en l'àmbit televisiu ha guanyat terreny a la línia ianqui- ha provocat que bona part dels consumidors d'aquests tipus de productes s'hagin desplaçat de Nova York i Los Angeles a Tòquio, allà on les llegendes i els mites de sempre s'estan fent contemporanis. En aquest context s'ha de veure un llargmetratge com Dragonball evolution, adaptació a imatge real del personatge creat per Akira Toriyama, una de les icones més importants d'aquesta tendència. Com sempre, Hollywood procura eliminar competidors assimilant les seves innovacions.

Però no és d'innovacions del que es tracta a Dragonball evolution. En el fons, vingui d'on vingui, ens trobem davant la típica pel·lícula made in Hollywood d'aprenantatge juvenil, a partir de l'itinerari físic de l'aventura.

La premissa és diferent, ja que aquí es parteix de les tradicions orientals, però el desenvolupament és el mateix de sempre: un dolent que vol dominar el món i un grup de joves que ho pretenen impedir. I els referents es troben a mig camí entre les pel·lícules d'arts marcials dels anys setanta i el cinema d'acció contemporani. Doncs bé, aquí és on rau el pitjor de Dragonball evolution, ja que últimament l'estètica de la violència sincopada -i per tant desposseïda de tot valor real- val igual per a les pel·lícules d'espionatge com per al cine juvenil, però en aquest darrer és on queda més postissa. I així les noves formes provinents del videojoc no troben on assentar-se: com tantes altres mostres d'aquest cinema, tampoc Dragonball evolution sap agafar el bou per les banyes.