• Imprimir

James Wong porta a la gran pantalla les aventures d'en Goku, la Bulma i companyia renunciant a l'animació i oferint un film que no fa honor a la sèrie de televisió

'Bola de drac' 'low cost'

A. Gomila / X. Roca

L'actor Justin Chatwin fa de Goku
FOX

Són 84 minuts i passen en un tres i no res. Un lapse força curt de temps des que coneixem en Goku entrenant-se amb el seu avi fins a veure'l derrotar Lord Piccolo al temple del Drac i aplegar les set boles que permeten a tothom qui ho fa formular un desig. El productor i guionista James Wong s'ha posat per primera vegada darrere les càmeres per cometre la gosadia de filmar la primera versió amb actors de carn i ossos de Bola de drac, el manga creat per Akira Toriyama que va arrasar fa una dècada i mitja a tot el món, amb Catalunya com un dels epicentres. Amb 100 milions de dòlars de pressupost, el més segur és que el film, Dragonball evolution, que s'estrena avui a les pantalles del país, decebi els fans. I no convenci els aliens. Els efectes especials no són res de l'altre món i la història no aconsegueix atrapar mai l'espectador, de tants forats que té.

La pel·lícula, adreçada al públic adolescent, explica una aventura d'en Goku. Al començament, veiem el noi, encarnat per Justin Chatwin, assajant un combat amb l'avi damunt de dues cordes. Està a punt de fer divuit anys i acte seguit se'ns informa que en una setmana hi haurà eclipsi total de sol, signe d'un apocalipsi proper. El malvat Lord Piccolo ha ressuscitat després d'haver estat foragitat del món dos mil·lennis enrere i vol aconseguir les boles de drac per dominar la Terra. En Goku i la Bulma, "la noia més intel·ligent del món", també les cobegen, però el guerrer no està prou preparat i va a buscar el Mestre Mutenroshi. Interpretat per Chow Yun-Fat (Tigre i dragó), aquest és el personatge que en el seu pas a la gran pantalla fa un canvi més radical, ja que si teníem al cap la figura d'un vellet estrafolari, el Mestre Mutenroshi de Dragonball evolution és un home igualment poc convencional, però de mitjana edat.

Tot i el risc que suposava el pas de l'animació a la imatge real, Wong defensa la seva aposta. En les notes de producció del film, diu que es van esforçar "per trobar la combinació perfecta entre allò fantàstic i allò versemblant". "La idea inicial va ser començar per un món que resultés versemblant, i després, gradualment, introduir els elements fantàstics de Dragon ball, d'aquesta manera a la meitat de la pel·lícula estaríem plenament immersos en el món de Dragon ball", assenyala el guionista Ben Ramsey. I afegeix: "El repte més gran a l'hora d'adaptar un manga o una sèrie d'animació amb actors és el pes que adquireix la realitat", afegeix.

La primera qüestió que es va plantejar el director en començar el rodatge va ser "com fer que les seqüències d'acció s'assemblessin o fossin diferents del que el públic ha vist abans". El resultat, tanmateix, no és gens satisfactori.

Llegenda xinesa

Rodada completament a Mèxic, l'equip de producció va desenvolupar un llarg procés de selecció d'actors amb agències a Los Angeles, Nova York, Vancouver, Londres, Hong Kong i el Japó, el més extens realitzat mai per la 20th Century Fox. L'objectiu era aconseguir un repartiment multiètnic que descrigués un futur pròxim. Aquest film, tanmateix, segurament decebrà els milers de fans que Bola de drac va tenir i té a Catalunya.

De fet, l'any 1990, quan paraules com manga o anime formaven part d'un argot reservat a especialistes, estudiosos i iniciats i, evidentment, ni se somiava que algun dia existiria a Barcelona un saló dedicat monogràficament a la historieta japonesa, Bola de drac va aterrar amb gran estrèpit a les pantalles de TV3. Creada per Akira Toriyama i protagonitzada per en Son Goku i els seus amics, es tractava d'una imaginativa combinació d'humor, fantasia i ciència-ficció vagament basada en la llegenda xinesa del rei Mico que les criatures van convertir amb entusiasme en objecte de culte.

No era, ni molt menys, la primera vegada que els infants catalans rebien la influència de la potent indústria nipona del dibuix animat. Però Bola de drac va ser -juntament amb la publicació de la monumental Akira, de Katsuhiro Otomo- la porta d'entrada al cabalós univers del còmic japonès, que anys més tard consistiria en l'aliment pràcticament únic -pel que fa a narrativa dibuixada- de molts adolescents de casa nostra.

Carregada de polèmica a causa de les seves generoses dosis de violència -de fet, la versió emesa aquí va ser retallada respecte a l'original-, Bola de drac va desfermar una veritable febre des que va aterrar al Club Super3.

Fins i tot paròdies

Planeta De Agostini va aprofitar el filó per aconseguir els drets del còmic -produït pràcticament en paral·lel a la sèrie- en primícia fora del país del sol naixent, després que alguns nois i noies aprofitessin els viatges dels seus pares per encarregar com a souvenir els tebeos originals i intercanviar-se fotocòpies. I, inevitablement, va fer forat l'abundant marxandatge relacionat amb sèrie i còmic, i també paròdies com Dragon fall. Està per veure si aquests aficionats respondran amb el mateix entusiasme a l'estrena de la versió cinematogràfica.