• Imprimir

Crítica cinema

Sexe, drogues i 'kitsch'

Xavier

Mentiras y gordas

Dir.: Alfonso Albacete i David Menkes. Int.: Mario Casas, Alejo Sauras, Ana de Armas.

Espanya, 2009.

Tretze anys després de debutar amb la postalmodovariana Más que amor frenesí, Alfonso Albacete i David Menkes tornen a l'univers del petardeig noctàmbul, les drogues i el sexe ràpid amb un altre retrat juvenil coral. Però el que allà era amoralitat festiva i esperit lúdic adquireix ara un aire més tràgic, solemne i alliçonador, un símptoma que els realitzadors ja s'han fet grandets.

Protagonitzada per un grapat d'actors joves foguejats en sèries televisives com Los hombres de Paco, El internado, Los Serrano i Aída, Mentiras y gordas es vol erigir en instantània generacional a partir de les vides encreuades de diversos nois i noies freqüentadors d'after hours i de festivals com el de Benicàssim, consumidors d'èxtasi i cocaïna i de vides eròtiques més aviat promíscues.

Però -com si fos les Històries del Kronen de la canalla que ara té 20 anys-, el que es ven com una panoràmica neutra acaba caient en la temptació de l'explotació sensacionalista i la conclusió moralitzant. Més enllà d'una certa fidelitat documental i de dignes interpretacions d'uns quants actors, Mentiras y gordas presenta diàlegs balbotejants, situacions còmiques que fan pujar els colors i caigudes desarmants en el kitsch, com els deliris místics d'un dels personatges. O potser només és que ja no tenim edat.