• Imprimir

Concha Velasco es fica en la pell d'una prostituta jueva a l'obra 'La vida por delante', segona producció del Goya

El declivi d'una supervivent

Teresa Bruna

Concha Velasco protagonitza aquesta obra de Romain Gary
FRANCESC MELCION

La segona producció del Teatre Goya després de la remodelació i de l'èxit absolut de la primera, Els nois d'història, que ha començat gira per Catalunya, ja està a punt de pujar a escena (l'estrena oficial és el 6 d'abril). Es tracta de La vida por delante, un text impactant de Romain Gary / Émile Ajar en què Concha Velasco interpreta el paper de Madame Rosa, una exprostituta jueva supervivent del camp de concentració d'Auschwitz.

L'acompanyen Carles Canut (interpreta el Dr. Katz, també supervivent del genocidi); José Luis Fernández, actor provinent de La Cuadra de Sevilla amb un aspecte prou morisc per al paper de Youssef Kadir, i el jove actor Rubèn de Eguia, que és Momo, "l'autèntic protagonista", en paraules de Josep Maria Pou, director artístic del Goya i també de l'espectacle. "Només he dirigit tres obres i en totes hi ha hagut un actor que comença en la professió -bé, a Els nois d'història n'hi havia vuit!-. I vull mantenir aquesta constant a la meva carrera", apunta. Momo és el diminutiu de Mohamed, un adolescent àrab que conviu amb Madame Rosa i que actua com a fil conductor de la història que s'explica: "És el narrador. Tot ho veiem a través dels seus ulls", explica Pou.

La vida por delante és una història d'amor i tolerància. Madame Rosa, ja en el declivi de la seva vida, veu com va perdent els clients. Deixa la prostitució i es dedica a guardar els fills de les prostitutes del barri (Belleville, un districte de París habitat majoritàriament per emigrants) mentre elles baixen a treballar a Pigalle. A mesura que es fa gran va emmalaltint, les putes no se'n refien i es queda sola amb Momo, que viu amb ella des que el noi tenia tres anys, perquè ningú no el va anar a recollir

"Gary la va escriure als anys setanta, però és d'actualitat permanent des de llavors. A la casa es produeix la convivència obligada de la vella jueva amb el nen musulmà. Cadascú resa pel seu costat i això impressiona. És una lliçó de tolerància", explica Pou, per a qui Concha Velasco era l'única actriu que podia interpretar el paper. "Cal algú valent i amb capacitat de risc. El text sembla escrit per a ella", assegura.

L'actriu, al principi, no ho va veure tan clar: "Em vaig enamorar del personatge i em vaig espantar. Fins i tot em vaig quedar afònica, i jo no m'hi quedo mai. Em va passar tot el que passa quan tens por. Però ara ja he superat l'etapa, ja m'he enamorat del Pou i treballo per a ell, perquè és el meu espectador" diu. I continua: "M'emociona que una empresa catalana m'hagi triat per fer una obra tan important en castellà i estrenar-la aquí. Tot i que ja no puc parlar de nervis infantils, sento una gran responsabilitat" .

En aquest sentit, Pou puntualitza que el Goya té la voluntat de programar indistintament en català i castellà, "perquè la gent que no va al teatre en català vingui al Goya".

Dos premis Goncourt

Amb La vie devant soi, títol original de la novel·la, Romain Gary va obtenir per segona vegada el premi Goncourt, el més prestigiós de la literatura francesa, paritat absolutament prohibida al certamen. Ho va aconseguir burlant el jurat signant amb el pseudònim Émile Ajar. La versió cinematogràfica, protagonitzada per Simone Signoret, va obtenir l'Oscar (1977) a la millor pel·lícula estrangera. També va existir en versió musical dirigida per Harold Prince, un dels grans de Broadway, amb música de Gilbert Bécaud. Actualment corre encara pels teatres l'única versió teatral francesa, amb tres premis Molière (2008) al cabàs.