• Imprimir

Víctor Alexandre s'allunya de l'assaig polític amb l'obra de narrativa 'Set dones i un home sol', premi Rodoreda

Apologia de la separació

Lluís Llort

Víctor Alexandre vol dedicar-se més a la narrativa i no tant a l'assaig
JORDI GARCIA

"Potser una separació no és un fracàs, no sempre s'hauria de viure com un drama; si un electrodomèstic té un any o dos de garantia, com volem que la parella en tingui per a tota la vida?". Aquestes són algunes de les opinions que Víctor Alexandre (Barcelona, 1950) va expressar durant la conferència de premsa de presentació de Set dones i un home sol (Proa), llibre de relats, tot i que interrelacionats de manera que poden formar una novel·la. L'obra va guanyar l'últim premi de narrativa Mercè Rodoreda.

L'autor ja va conrear la narrativa el 2005 amb El somriure de Burt Lancaster, i també el teatre amb dues obres d'encàrrec: Èric i l'Exèrcit del Fènix i Trifulkes de la Katalana Tribu, si bé és més conegut pels seus assajos polítics, com ara Jo no sóc espanyol, que ja va pels 30.000 exemplars venuts, TV3 a traïció, Despullant Espanya i Nosaltres els catalans. "Vull mantenir la meva faceta política separada de la creació literària, demano al lector que s'oblidi del Víctor polític mentre llegeixi aquest llibre i, a més, tinc la intenció de dedicar-me molt més a escriure narrativa; ja tinc una novel·la enllestida que espero que es publiqui l'any vinent", va avançar l'autor.

El coma, excusa narrativa

L'obra comença quan l'Anna atropella el Ricard i el deixa en coma, una experiència que Alexandre coneix per partida doble: "Als 16 anys, per culpa d'un cop al cap, vaig estar uns quants dies en coma i un bon amic meu, alguns anys després, també... però ell va morir". Tot i això, el coma és l'excusa per mostrar-nos uns instants en les vides de set dones i en un sol espai, l'hospital. "Són set dones i un home que està sol, no un sol home amb set dones". Així coneixem secrets i infidelitats, relacions i trencaments, frustracions i percepcions de la sexualitat a través de les experiències de les protagonistes, de diferents edats i condicions, i també temes relacionats amb la immigració, la violència de gènere i, especialment, amb sentiments com ara la recerca incansable de l'amor, que ens pot fer saltar d'una parella a una altra. "Tots els personatges són contradictoris, perquè tots ho som; però al llibre no faig judicis morals".

Per Víctor Alexandre, que confessa que treballa per intuïció, sense cap pla preestablert, "un escriptor és com un fotògraf, una persona que observa, i jo observo les dones perquè m'agraden molt... no ho puc evitar". Ja es nota.