• Imprimir

Entrevista: Mario Gas El director torna a Barcelona amb 'Sweeney Todd', el mateix musical que va dirigir l'any 1995 i amb el qual va fascinar la ciutat

"Els personatges de l'obra han crescut amb els actors"

Teresa Bruna

Mario Gas davant del cartell on s'endevina Vicky Peña i Joan Crosas
MIQUEL ANGLARILL

Mario Gas té molt a veure amb el fet que a Barcelona agradin els musicals. La seva versió de Sweeney Todd, de Stephen Sondheim, va sorprendre i enamorar els que la van poder veure el 1995, tot i ser ben diferent del concepte de musical que es té ara: "És cantata, òpera, esperpent, fa riure, reflexionar i disfrutar. És teatre pur", diu, cofoi. Al llarg de 12 anys li han preguntat sovint si la reposaria. Finalment s'hi ha decidit; s'ha fet a Madrid i s'estarà sis setmanes a Barcelona. O més!

Com ha anat que finalment es va decidir a reposar-la?

Quan vaig acceptar el càrrec de director del Teatro Español em van dir de reposar algun espectacle. Els vaig dir que primer calia posar ordre en la política del teatre, confiar en directors... Vaig acabar els primers quatre anys, vam inaugurar El Matadero, un gran espai per a noves tendències, amb Mahagonny, he fet Homebody Kabul, Las Troyanas, Electra. I crec que ara és el moment.

Em diu les set diferències?

L'essència és l'original, no m'agrada reposar, i l'espectacle no neix del desig de canviar les coses. Però nosaltres no som els mateixos i ens hem d'acoblar de manera viva a l'actualitat. Els personatges han crescut amb els actors, amb virtuts i defectes. El teatre és viu i als assajos flueixen coses noves. Pel que fa als actors, la primera etapa la va fer Constantino Romero, però quan vam tornar després de la gira ja el va substituir Joan Crosas, per tant, la parella protagonista, ell i la Vicky [Peña], són els mateixos. I també Teresa Vallicrosa, Xavier Ribera-Vall, Pedro Pomares.... S'hi han incorporat Ruth González, Pedro del Río, M. del Mar Maeztu, alguns del cor...

I l'escenografia?

És la mateixa! De Jon Berrondo, i el vestuari, de María Araujo. La Generalitat me la va cedir, l'he guardat 12 anys! Els tallers Castells l'han restaurat i refet amb la supervisió de Berrondo. Potser hem canviat unes bastides, perquè els teatres no són els mateixos. I prou.

Què té 'Sweeney Todd' que sedueix tant?

Tot! La música, que és meravellosa; l'argument, esperpèntic: fan pastissos de carn humana.... Com més diabòlic, més es ven. És assequible, interessant, pots riure amb els defectes de la societat. I menjar-se els altres és a l'ordre del dia!

És una història real?

Hi ha una llegenda del barber assassí a la costa oest francesa, una altra a París, i a l'Anglaterra... Hi havia algú semblant a Londres al segle XVIII i va originar molts textos per al Grand Guignol. Sondheim, que és americà, va anar a Anglaterra als anys 60 i li va interessar per a un musical. I a Catalunya, M. Aurèlia Capmany em va dir que hi ha una rondalla que parla d'un barber i una dona que fa pastissos. Està en la millor línia de teatre satíric.

¿Tornarà a Barcelona quan acabi a l'Español?

Sóc de Barcelona, no n'he marxat mai. Però quan arriba l'oferta de tenir un espai per projectar la meva idea del teatre, ho accepto. I Madrid també és casa meva, m'hi sento molt còmode, estic fent la meva feina de la millor manera, la República del Teatre està per damunt. Sóc d'aquí, sóc d'allà, sóc del món.

Avui pensem en Ricard Salvat. S'hi havia relacionat?

Hem tingut sempre una proximitat afectiva, encara que som dues persones amb caràcter i hem passat per èpoques diverses. El que ens uneix, la gent d'aquella època, és que ens preníem molt seriosament la qüestió d'edificar un nou teatre, sortíem al camp de batalla. Coincidíem. Diu que no li reconeixien les coses però l'important és que les feia. Això ho sabem.

Quins plans té, immediats?

Sweeney Todd, El viatjant, moltes coses. A l'Español farem Purgatorio d'Ariel Dorfman amb Ariadna Gil i Viggo Mortensen, dirigits per Josep Maria Mestres.