• Imprimir

El novel·lista Vicent Usó presenta 'El músic del bulevard Rossini', finalista de l'últim premi Sant Jordi

Per una mirada

Lluís Llort

Vicent Usó ha passat per Barcelona per presentar la seva última novel·la, 'El músic del bulevard Rossini'
CRISTINA CALDERER

"Hi ha novel·les que trigues a enllestir, que les vas pastant i pastant i al final potser mai acaben sent res. Aquesta novel·la, però, gairebé la vaig escriure contra la meva voluntat, em va agafar pel coll de la camisa i no em va deixar anar fins al final". Així explica Vicent Usó (Vila-real, 1963) les circumstàncies de la redacció de l'obra. Ara bé, quina va ser aquesta guspira tan fogosa? "Durant força temps, cada dia veia un músic de carrer, un acordionista, que tenia una mirada molt inquietant. Quan treballava en la revisió o creació d'un relat o d'una novel·la, aquella mirada apareixia una i altra vegada, fins que vaig escriure El músic del bulevard Rossini" (Proa).

Vicent Usó, a més d'articulista, periodista cultural i guionista, és un narrador sòlid, un professional (en el millor sentit del terme) que ja ha publicat força obra (La mirada de Nicodemus, La taverna del Cau de la Lluna, Crònica de la devastació...) i que amb Les ales enceses ja va ser finalista del Sant Jordi. "Lluís-Anton Baulenas, premi Sant Jordi d'aquest any, va ser dos cops finalista abans de guanyar-lo. Esperem que per al Vicent la tercera també sigui la vençuda", comenta l'editor Arnau Cònsul.

La trama està protagonitzada per Tadeusz, un violinista polonès que es guanya la vida com a músic ambulant després d'haver emigrat cap a la Vila (localitat imaginària de la mediterrània que Usó ja ha utilitzat en altres novel·les) amb una falsa promesa de feina en una orquestra. Té dues passions: una dona i la música, i es veurà obligat a triar entre totes dues.

Una història d'amor

"Quan a James Cameron li van demanar per l'èxit de Titanic, va respondre que potser era perquè oferia una història d'amor i no només la crònica del naufragi. Aquesta novel·la és una història d'amor, té una certa intenció de denúncia social, però és una història d'amor, amb un rerefons de música, d'immigració..." i altres temes servits per uns personatges secundaris ben delimitats, molt rics, amb la seva pròpia història, "tot i que només sigui apuntada". "Plantejo preguntes sobre els conceptes de fracàs i d'èxit, sobre què signifiquen per a uns i altres, i utilitzo un narrador que em permet interpel·lar els personatges i els lectors", explica Usó.

"En cap moment vaig pretendre ficcionar la història d'aquell acordionista. La seva mirada va ser el detonant de l'obra, però res més", puntualitza Usó, abans d'afegir que ja fa molt temps que no el veu. Potser està inspirant novel·les a altres autors, en altres indrets, carregant el pes de l'instrument i de les muses per a tercers.