"El títol m'agrada perquè és estrany, sembla mal escrit, sovint m'hi afegeixen que. Però, poèticament, té a veure amb tot el que hi passa". El prestigiós i ommipremiat dramaturg, actor i director argentí Daniel Veronese defensa així haver posat el títol de Mujeres soñaron caballos a un text que ha esdevingut imprescindible per al teatre del seu país: "Hi ha un abans i un després d'aquesta obra a l'Argentina. Ho diuen fins i tot els llibres de text!", diu Silvina Sabater, una de les protagonistes de l'obra. Es va estrenar a Buenos Aires el 2001, va passar pel Festival de Sitges el 2003 i, més recentment (2007) se'n va fer una versió al Centro Dramático Nacional de Madrid, dirigida pel mateix Veronese. Demà s'instal·la a l'Espai Lliure amb la companyia original argentina Proyecto Chéjov, fins al 5 d'abril.
Tots coincideixen que és una obra molt difícil d'explicar, però molt fàcil d'arribar a l'espectador. El plantejament és la trobada, en un espai reduït (5 m2) i asfixiant de tres germans amb les seves respectives dones. El gran està casat amb la més jove i el més petit amb una ja madura. A la reunió van sortint tots els dimonis: "És molt violenta, a nivell psíquic, verbal i físic", coincideixen a l'hora de descriure- la els actors Osmar Núñez i Silvina Sabater.
L'argument va créixer en Veronese en llegir que, en un lloc determinat, els gossos i altres mamífers de quatre potes se suïcidaven. "Em va seduir la idea del suïcidi irracional. Per altra banda m'agraden els temes familiars, m'agrada Ibsen, Txékhov... la família com a micropolítica", diu Veronese. La violència del text es refereix a la nova ràbia que hi ha a l'Argentina generada per la dictadura, on augmenten els pobres i els delinqüents i es mata per no res. On et segresten els fills. "Però cal extrapolar-la, no ens podem quedar amb això", continua, i destaca una frase de l'obra que van usar als mitjans en l'atemptat de les Torres Bessones: "Hi ha una nova violència a l'aire".
El mètode Veronese
A Mujeres soñaron caballos Veronese trenca amb tots els elements visuals (escenografia, llum, vestuari, música) i deixa l'actor sol amb els seus sentiments: "Em va costar entendre-ho; em demanava que no actués, que sentís el que deia", diu Sabater. "Jo portava objectes perquè em pensava que la gent ho demanaria, però la soledat en un espai tan petit, tan pròxim, on respires amb el públic, és el que et manté viu", continua. Per Veronese, "l'obra és inferior al resultat escènic. Trobar la veritat és feina de l'actor, que amb el públic genera una veritat compartida". El director es reconeix en la dona jove: "Ella trenca la quarta paret i explica el que està passant. És realista i onírica a la vegada", conclou.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |