• Imprimir

Josep Maria Mestres i Emma Vilarasau reposen 'La infanticida' i per primera vegada s'escenifica 'Germana Pau', interpretada per Àngels Gonyalons

Víctor Català al Romea

Teresa Bruna

Dos monòlegs de Víctor Català / Caterina Albert: La infanticida i Germana Pau -estrena absoluta- narrats en vers hendecasíl·lab i català antic. Els expliquen dues actrius: Emma Vilarasau i Àngels Gonyalons, que es posen a la pell "fins a l'ADN" de dues dones amb cap i cos, brutalitat i sensualitat. Les dirigeix Josep Maria Mestres, paradoxalment tot un especialista en vodevils i comèdies: "Està bé que Barcelona pugui oferir un programa d'aquest rigor cultural. Mal m'està dir-ho, però ja ho he dit", observa, somrient. Parlem de l a nova proposta del Teatre Romea, dues peces de poc més de 30 minuts cada una, que es pot veure des d'avui fins al 17 d'abril.

"La infanticida és un retrat del món rural de l'època, cruel i desmitificador, i mostra la dona en aquell context", explica Vilarasau, que interpreta el primer monòleg. La noia, a qui Mestres descriu com "un animaló rural", mata el seu nadó, engendrat amb un home de la burgesia catalana. Ho fa per temor al pare, perquè si s'assabenta de tal deshonor, la degollarà. "El text és d'una violència verbal insòlita. Dono les gràcies a Caterina Albert per escriure'l i per les emocions que transmet. El meu personatge té la virtut de ser inconscient. I des de la innocència, fa que l'espectador en prengui consciència", continua Vilarasau.

Germana Pau, que interpreta Àngels Gonyalons, també generalment associada a personatges còmics o de musical, és una monja reclosa. Una dona a qui l'amant va repudiar: "Dona, humiliada i amb l'honor perdut, l'època que viu no li deixa altra opció que ingressar en un sanatori per ajudar a morir a malalts terminals. La fatalitat és que l'home que la va abandonar, hi va a parar i sorgeix el conflicte moral i ètic, perquè ella es debat entre la rancúnia i l'obligació d'ajudar-lo a morir. Perquè hi ha moltes maneres de fer-ho...", explica Gonyalons, molt satisfeta per canviar de registre: "Agraeixo l'oportunitat de fer aquest paper diferent amb un director que estima la paraula. El to reivindicatiu d'aquestes dones fa que passin coses. Sabem que el públic ha de venir a escoltar, a estar atent", diu.

Setze anys abans...

Emma Vilarasau commovia Catalunya amb la seva interpretació de La infanticida, de Víctor Català / Caterina Albert des de l'escenari del Romea. La va dirigir Josep Maria Mestres. "Va ser tot un hit!", comenta Calixto Bieito, director artístic del teatre -que és a casa en un petit respir entre l'estrena de Lulú, una versió d'Els perses per a Basilea i els assajos de l'òpera Armida, que s'estrena a l'abril a Berlín-. Emma Vilarasau va merèixer el premi de la Crítica teatral pel seu treball, colpidor i inoblidable. Donada la curta durada, el programa es va completar amb Feminista, de Santiago Rusiñol, una comèdia per descongestionar l'ambient, interpretada per Glòria Roig. "L'Emma i jo sabíem que tard o d'hora hi tornaríem!", diu Mestres.

Ho fan al mateix teatre. I per acompanyar el viatge Mestres ha escollit un altre monòleg de Caterina Albert: "Germana Pau hi té molts punts de connexió: tots dos són de volada literària, a tots dos s'hi barreja la brutalitat i el lirisme i són volgudament políticament incorrectes, en l'afirmació de les protagonistes com a dones", diu.

La infanticida és l'obra que va fer que Caterina Albert es refugiés sota el pseudònim de Víctor Català per sempre més. L'any 1889 li van premiar dos textos als Jocs Florals d'Olot: Lo llibre nou i La infanticida. En veure que anava a recollir el premi una dona, es va desencadenar un escàndol als cercles literaris: no podien suportar que una dona parlés dels desitjos femenins. Víctor Català ho va fer, aclamat i sense problemes.