• Imprimir

Enciclopèdia Catalana i el Grup Flaix presenten el 'Diccionari del català col·loquial', un àmbit poc tractat

Alternatives a les castellanades

Lluís Llort

Conversar amb la gent jove evitant els castellanismes és complicat
KACPER PEMPEL / REUTERS

Diuen que el tamany no importa, però sí. "Qui ho diu que tamany no és català? Si porta una ny i tot!". "Doncs no, en català és mida, grandària, volum, proporció o dimensió, segons el context". Aquest breu diàleg serveix per mostrar gràficament que si bé avui poca gent diu bucadillu per entrepà, sí que hi ha enormes llacunes en el vocabulari i la sintaxi en català.

Per mirar d'aturar la degeneració lingüística, l'empobriment que provoca la interferència sistemàtica d'altres llengües (sobretot del castellà), Enciclopèdia Catalana ha publicat el Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant el micròfon, elaborat pel departament d'assessorament lingüístic del Grup Flaix.

Errors més freqüents

Després de més de 15 anys de recerca i buidatge dels seguiments lingüístics que periòdicament es fan als locutors que treballen a les emissores de ràdio Flaix FM i Flaixbac, en què es van detectar una sèrie d'errors freqüents, es va decidir donar forma de diccionari al que en un principi volia ser un manual d'estil. L'obra ha anat a càrrec de Jaume Salvanyà, amb revisió de Carles Riera i Josep Ruaix.

Per a Montserrat Torras, directora de la secció de diccionaris d'Enciclopèdia Catalana, "tot i els molts diccionaris que hem publicat, aquest és especial perquè cobreix un àmbit que encara teníem pendent, el col·loquial", perquè està dedicat a joves que parlen a altres joves a través de la ràdio i que volen fer-ho amb un llenguatge proper, però correcte.

"Si a la BBC tenen tres departaments que es dediquen a tenir cura de l'idioma, i això que ningú discuteix la salut de l'anglès, què no hem de tenir nosaltres?", pregunta Miquel Calçada, director del Grup Flaix. "La llengua és l'instrument bàsic a la ràdio i al Grup Flaix hem intentat tenir-ne una cura extrema", afegeix Calçada, per a qui el diccionari "aporta la nostra experiència a la resta de mitjans audiovisuals que emeten en català".

L'obra, de 400 pàgines, recull més de 2.400 paraules i expressions que ens poden generar dubtes sobre la seva correcció o adequació en un context col·loquial, o que directament són calcs del castellà i no en coneixem l'equivalent correcte. Aquesta és la gràcia del text, que no es limita a dir què no és correcte, sinó que ofereix alternatives amb diferents exemples. A la columna de la dreta, un breu tast, hem obviat els exemples d'ús en frases habituals, molt aclaridores, però si en voleu més ho trobareu al diccionari, que no us decepcionarà, perdó, decebrà. Una altra cosa és aconseguir interioritzar els termes, però això és un altre tema. De moment, tenim l'eina perquè ningú pugui dir que no ens ho han explicat.

Nou programa a TV3

En la mateixa línia, precisament aquesta setmana s'ha estrenat a TV3 un espai diari (a les 13.50 hores), Tinc un dubte, inspirat en el llibre de Rudolf Ortega del mateix títol publicat per La Magrana. Es tracta de càpsules de menys de 10 minuts de durada que miraran de resoldre qüestions sobre la llengua a través d'uns esquetxos interpretats per dos actors.