• Imprimir

Guillermo Arriaga debuta com a director amb 'Lejos de la tierra quemada', un nou exercici de descomposició del temps, interpretat per Charlize Theron i Kim Basinger

Narració desconstruïda

Bernat Salvà

Kim Basinger i Joaquim de Almeida, dos dels protagonistes de 'Lejos de la tierra quemada', que arriba avui als cinemes
WIDE PICTURES

Deu mexicans van estar nominats a l'Oscar el 2007, gràcies a les pel·lícules Babel, El laberinto del fauno i Fills dels homes. Els directors d'aquestes pel·lícules -Alejandro González Iñárritu, Guillermo del Toro i Alfonso Cuarón- són el pal de paller d'una generació de cineastes que ha creuat Río Grande i està fent història a Hollywood. Guillermo Arriaga ha fet mèrits per entrar a formar part d'aquest club selecte: guionista habitual d'Alejandro González Iñárritu i premiat a Cannes pel guió d'Els tres enterraments de Melquíades Estrada, Arriaga ha fet el salt a la direcció amb un dels seus guions a Lejos de la tierra quemada. Protagonitzada per Charlize Theron i Kim Basinger, la pel·lícula arriba avui als cinemes catalans.

Guillermo Arriaga es va donar a conèixer arreu del món gràcies a les tres pel·lícules que va fer amb González Iñárritu: Amores perros, 21 grams i Babel. Però discrepàncies sobre el guió d'aquest darrer film (els personatges japonesos van ser concebuts originalment com a espanyols) van acabar amb una baralla que ha separat els seus camins, i ha propiciat el debut com a director d'Arriaga.

Presentada en competició a la passada Mostra de Venècia, Lejos de la tierra quemada està estructurada amb la narració desconstruïda (defuig la narració lineal, i intercala salts endavant i endarrere de diferents històries creuades) que s'ha convertit en marca de la casa del creador. Una descomposició del temps que s'ha estès al cinema contemporani gràcies també a l'èxit de Quentin Tarantino (Reservoir Dogs, Pulp fiction), i que Guillermo Arriaga relaciona amb la seva manera de veure la realitat, segons va explicar a Venècia: "A la vida real, les històries no sempre s'expliquen cronològicament. Si em demanen per què sóc director, m'expressaré de manera desendreçada, fent salts endavant i endarrere. El cinema és un art jove i busca el seu llenguatge. Per a mi, aquest llenguatge inclou la descomposició el temps".

Theron, productora

La implicació de Charlize Theron, protagonista principal i productora executiva de Lejos de la tierra quemada, va ser decisiva per al debut com a director d'Arriaga. L'actriu interpreta Sylvia, encarregada d'un restaurant de luxe a Oregon que manté una vida sexual agitada. La pel·lícula es pot considerar, segons Arriaga, una exploració d'aquest personatge a través dels esdeveniments que es desencadenen quan un misteriós home mexicà comença a seguir-la, i a través d'altres històries relacionades amb ella. Entre els deures de l'espectador hi ha descobrir la relació entre les diferents peces d'aquest puzle, en particular entre els personatges de Charlize Theron i de Kim Basinger. L'actriu de L.A. Confidential interpreta una mare de família que manté un afer amorós amb Nick (Joaquim de Almeida). Una nena mexicana que viu amb el seu pare i és testimoni de l'accident d'avioneta que pateix i dos adolescents que s'enamoren en un poble de Nou Mèxic, enmig del desert, després de la mort sobtada de la mare d'ella i el pare d'ell, són les altres històries d'una pel·lícula que, narrada de manera lineal, seria un drama convencional ben escrit i interpretat.

El pes dels morts

La narració desconstruïda, la descomposició del temps, és un valor afegit que fa guanyar interès a una història travessada per un dels temes habituals del director. Ho explicava ell mateix a Venècia: "Estic obsessionat pel pes de la mort en les persones vives. La identitat es construeix a través de les persones que ens envolten i estimem. M'obsessiona com afecta la identitat la pèrdua d'aquestes persones". Una reflexió particularment present a 21 grams, però també als guions de Babel, Amores perros, Els tres enterraments... A Lejos de la tierra quemada torna a guanyar pes aquest tema. "La societat també està obsessionada amb la mort -diu el director-. Fem veure que no existeix, fem dietes, ens operem per semblar més joves...". "La tasca d'un cineasta és fer emergir la mort", conclou.