• Imprimir

L'arquitecta Benedetta Tagliabue ha dissenyat l'escenografia de l'espectacle amb què el gran coreògraf Merce Cunningham celebrarà els 90 anys a Nova York

Cristall escenogràfic

Montse Frisach

Benedetta Tagliabue i Trevor Carlson ahir dins de l'escenografia que avui surt cap a Nova York des d'un taller d'Igualada
M. ÀNGELS TORRES

Gairebé set tones de pes i set metres d'alçada. Són les mesures de l'escenografia que l'estudi d'arquitectura barceloní Miralles-Tagliabue EMBT ha dissenyat per a l'últim espectacle de la companyia de dansa de Merce Cunningham. El muntatge, que s'estrena el 16 d'abril a la Brooklyn Academy of Music de Nova York, porta per títol Nearly ninety, és a dir, Gairebé noranta, celebrant els flamants 90 anys que està a punt de complir el coreògraf americà, un dels puntals de la dansa del segle XX. Avantguardista i interdisciplinari, Cunningham ha triat per al disseny de l'escenografia l'estudi de Benedetta Tagliabue, que en el camp escenogràfic fins ara només havia col·laborat a l'òpera DQ de la Fura dels Baus per al Liceu.

L'estructura minimalista d'acer que ha dissenyat l'arquitecta sortirà avui mateix del taller d'Igualada on s'ha fabricat, en tres contenidors, i anirà cap a Nova York en vaixell. La base de l'estructura, que recorda la forma d'un ocell, inclou quatre plataformes on se situaran els músics que tocaran en directe a l'espectacle: el grup Sonic Youth; el baixista de Led Zeppelin, John Paul Jones, i el músic japonès Takehisa Kozugi, compositor habitual de la companyia.

Ordre tergiversat

Només una ballarina actuarà durant un moment sobre una de les plataformes, ja que Cunningham ha tergiversat l'ordre de l'espai teatral tradicional i ha col·locat els ballarins al fossar dels músics. Com diu Trevor Carlson, el director artístic de la companyia, "Cunningham ha trencat el marc teatral i ha inclòs els músics dins del moviment de la dansa".

Amb aquesta premissa va treballar Benedetta Tagliabue quan va rebre fa un any l'encàrrec d'elaborar l'escenografia de l'espectacle. La primera idea en la qual es va basar l'arquitecta va ser en la forma d'un cristall, "que té una gran solidesa i a la vegada és capaç de crear tot un món calidoscòpic i lleuger". Així, la part de l'estructura que té la forma d'una roca estarà recoberta d'una pell semitransparent, feta d'una tela dicroica, en la qual es projectaran imatges del videoartista Frank Aleu, que habitualment col·labora amb la Fura dels Baus. Tagliabue també ha triat el dissenyador del vestuari, l'italià Romeo Gigli.

L'estructura ha estat construïda pel manyà d'Igualada Esteve Miret, que Tagliabue va conèixer quan va projectar amb el malaguanyat Enric Miralles el cementiri d'aquesta ciutat. Un dels problemes tècnics que s'han hagut de resoldre és que l'estructura no vibrés ni es mogués per garantir la seguretat, encara que unes rodes permeten moure-la per oferir punts de vista diferents al llarg dels 90 minuts que dura l'espectacle.

Trevor Carlson explica que Cunningham ha utilitzat l'ordinador per crear la coreografia però tenint en compte "els processos aleatoris", és a dir, la participació de l'atzar, un sistema que ja utilitzava quan col·laborava amb el músic John Cage. L'atzar també forma part del procés de treball de Benedetta Tagliabue, que en aquest sentit diu sentir-se identificada amb el veterà coreògraf. El resultat ha estat "la coreografia més complexa que he vist de Merce", diu Carlson."Cunningham té 89 anys però té la curiositat de voler descobrir noves formes de moviment en l'espai, intenta que els ballarins moguin el cos de manera totalment inesperada", afirma.

Després de Nova York, l'obra viatjarà pels Estats Units però també es veurà el 30 d'abril al Teatro del Canal de Madrid dins del festival En Danza.