• Imprimir

Entrevista: Fernando Meirelles El director de 'Ciutat de Déu' adapta Saramago a 'A ciegas', que s'estrena demà

"Som molt agressius, animals i primitius"

Bernat Salvà

Fernando Meirelles proposa films apocalíptics, però amb esperança
CRISTINA CALDERER

Després d'enlluernar amb Ciutat de Déu i El jardiner constant (totes dues sumen vuit nominacions i un Oscar per a Rachel Weisz), el cineasta brasiler Fernando Meirelles (São Paulo, 1965) s'ha enfrontat al difícil repte d'adaptar Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago. A ciegas (Blindness) arriba demà als nostres cinemes després d'inaugurar el passat Festival de Cannes. "Per alguna raó, sempre escullo projectes que no sé fer, em poso en situacions insegures; això és la història de la meva vida", reflexiona el cineasta. Julianne Moore, Mark Ruffalo, Danny Glover i Gael García Bernal són els protagonistes d'aquesta coproducció internacional, que descriu els catastròfics resultats d'una pandèmia que provoca la ceguesa: surten a la llum els instints més primaris i la civilització es desintegra.

Es diu sovint que el cinema és l'art de la llum. ¿Ha estat molt difícil aquesta història, que tracta precisament de l'absència de llum, de la ceguesa?

No va ser difícil. Amb el director de fotografia, César Charlone, vam llegir el guió junts i vam decidir que desconstruiríem la imatge per posar l'espectador a l'univers d'una persona que no hi veu: a vegades saturant plans amb molta llum, unes altres posant imatges sense focus, amb reflexos, fent enquadraments fortuïts, mal fets expressament... No va ser angoixant, va ser més aviat una qüestió tècnica. Jo he fet molta televisió i anuncis publicitaris, tinc moltes hores de càmera al darrere, i la part tècnica no em representa cap problema important. Tancar carrers, treballar amb molts extres... tot això em resulta fàcil.

Què ha inspirat l'univers visual d'aquesta pel·lícula?

A part de desconstruir la imatge, també he intentat una cosa que en realitat crec que no afecta gaire la pel·lícula. És una mena de joc amb mi mateix: he fet plans que són còpies gairebé perfectes de quadres de Lucian Freud, des de l'enquadrament fins al color, i fins i tot les persones que hi surten retratades. També ho he fet amb un quadre de Brueghel, alguns Mondrians... És una mena de joc per a mi mateix i per a algun espectador a qui li agradi la pintura i pugui descobrir les referències.

A la pel·lícula hi ha una visió apocalíptica de la humanitat, però al mateix temps hi ha esperança. També es pot dir de Ciutat de Déu i d'El jardiner constant. ¿Són un reflex de la seva visió del món?

És cert, les tres darreres pel·lícules que he fet són molt dures, de pèrdua de la humanitat, però al final hi ha redempció o esperança. Tenim un impuls de vida, i quan estem en el pitjor moment, en una situació degradant i sense sortida, hi ha un impuls que ens porta a reconstruir la vida. No ho dic jo, això, ja ho deia Sigmund Freud: tenim un impuls de mort i un impuls de vida.

Saramago diu que ell no és pessimista, que és el món que és pèssim. ¿Hi està d'acord?

Sí, coincideixo una mica amb ell. No he fet una pel·lícula pessimista, sinó realista, i honestament, crec que el llibre i la pel·lícula mostren com serien les reaccions de les persones en una situació així: som molt agressius, animals, primitius. El comportament humà davant d'una epidèmia de ceguesa no seria gaire diferent de com el mostra José Saramago.

La novel·la té diferents lectures. Quina li va interessar més?

En començar el projecte estava més interessat a parlar de la fragilitat de la civilització, però a poc a poc em vaig anar involucrant en cada personatge i, en acabar el rodatge, estava molt més centrat en la psicologia i l'arc dramàtic de cada personatge, és a dir, com es transforma amb el patiment. Vaig començar amb una mena de drama filosòfic o sociològic i vaig acabar fent un drama psicològic.

Ha comentat en alguna entrevista que A ciegas és una pel·lícula que s'entén millor als països llatins.

Sí. No tinc ni idea de per què passa això: és una constatació objectiva, la pel·lícula ha funcionat molt bé a Mèxic, el Perú, a Amèrica Llatina en general, al Brasil ha funcionat extremadament bé, també a Portugal... Crec que a Espanya també funcionarà. Saramago és molt conegut aquí. També va ser impressionant la rebuda que va tenir a Corea: va ser la segona pel·lícula amb més públic, per darrere de Batman. Però en altres llocs, com els Estats Units, no va funcionar, no entenc gaire per què.