• Imprimir

Joaquín Cortés ha escollit Barcelona i el Teatre Tívoli per a l'estrena del seu nou espectacle, 'Calé'. Després viatjarà a Madrid i Nova York

"L'escenari és una habitació de casa"

Teresa Bruna

Cortés aguantarà fins que el cos ho permeti. "O m'entrego del tot o me'n vaig"
TONI GARRIGA / EFE

Com ja ha fet en altres ocasions, Joaquín Cortés ha triat Barcelona per estrenar espectacle. Es diu Calé, i l'ha creat en un mes i mig per celebrar els seus 20 anys de professió. "Sóc a l'equador de la meva vida i tinc ganes d'explicar històries", diu. L'estrena serà dijous i se'n podran veure cinc funcions fins diumenge. Després anirà a Madrid i el 14 de maig serà al Beacon Theater de Nova York per a "l'estrena mundial".

Calé proposa un recorregut pels sis muntatges que Cortés ha creat: "Però és un nou espectacle en el qual intento capturar l'essència del que van ser els altres. No hi ha cronologia, he anat posant les peces de manera que tinguessin sentit. Tampoc he volgut cap fil conductor", explica. Hi ha set històries i ell intervé "en quatre o cinc", sol i acompanyat.

En aquest aniversari, Cortés ha volgut tornar al gran espectacle: "Recupero el cos de ball amb 10 ballarines i hi ha 16 músics molt variats: cubans, anglesos, gitanos...". La música és original: "Barregem la salsa, la música àrab, la sefardita, el gospel, el soul... anem posant instruments nous per a cada ritme, sempre amb una base flamenca. El flamenc té 80 temps rítmics diferents i això permet barrejar-lo amb tots els estils", assegura. L'espectacle encara podria experimentar alguns canvis perquè Cortés no el considera acabat del tot: "No tinc lligat el vestuari definitiu, m'agradaria tenir Armani i Gaultier, perquè van ser als altres muntatges". Pel que fa a l'escenografia: "És una superproducció, no sé com la ficarem al Tívoli, però hi entrarà i quedarà estupenda perquè és meravellosa. Només hi falta la Madonna!", bromeja.

Pioner del flamenc fusió

"Estreno al Tívoli perquè va arriscar per mi al principi i sóc fidel amb els que creuen en mi. A l'estranger tothom apostava per mi i a Espanya, ningú". Cortés és així de contundent quan recorda els seus principis: "Quan vaig inventar el flamenc fusió el sector purista em volia matar. M'hi vaig jugar la pell, em deien boig. I ara ho fa tothom. Vaig crear un estil propi gràcies al fet que dominava totes les danses des de petit. Sóc gitano!", diu. I continua: "Ara em considero un privilegiat, m'han fet ambaixador del poble romaní a la Unesco, volto tot el món. L'escenari és com una habitació de casa meva". Insisteix en la seva passió per Barcelona: " Ja sabeu que no sóc diplomàtic. Hi vinc fins i tot d'incògnit. Potser algun dia faré sardana fusió!".