• Imprimir

La Sala Tallers del TNC estrena 'Lleons', segona creació del projecte T6 de la temporada, escrita i dirigida per Pau Miró. Hi serà del 12 de març al 5 d'abril

Estrany succés a la bugaderia

Teresa Bruna

Lleons, al fons, ignorant Òscar Muñoz, Àngels Poch, Bernat Quintana, Pau Miró i Víctor Pi
PERE VIRGILI

Pau Miró va rebre la premsa en un espai insòlit: la zona picnic del Zoo de Barcelona, envoltat de búfals i lleons. Estava protegit per Sergi Belbel (director del TNC, que es confessa fan de Miró), l'SGAE -que enguany s'ha implicat en el projecte T6- i un fantàstic planter d'actors: Àngels Poch, Albert Pi, Bernat Quintana, Anna Alarcón i Òscar Muñoz. Havien vingut a presentar Lleons, el segon treball d'una trilogia amb nom d'animals que Miró estrena sencera al llarg d'aquesta temporada, en qualitat d'autor i director. La primera, Búfals ja ho va fer al Temporada Alta. "Estic radiant, no pot ser d'altra manera: Temporada Alta i TNC en un any!", diu, pletòric. I és que aquest jove talent ha estat també nominat als premis Max pel seu Singapur, com a millor espectacle revelació de Catalunya.

Si Búfals -animal víctima que vol tenir el seu terreny- se centra en cinc germans joves que viuen en una bugaderia, Lleons -animal depredador i lluitador- aprofundeix en l'esforç dels pares per sobreviure i defensar els fills. L'acció també transcorre en una bugaderia on una nit apareix un home tacat de sang, demanant que li netegin la roba. Els pares, amablement, demanen coses a canvi. L'endemà, la policia es presentarà a indagar.

"És un gènere que no es veu habitualment, una tragicomèdia que fa esclatar de riure el públic i, en altres moments, li regira l'estómac", diu Víctor Pi, que interpreta el pare. Per Pau Miró, "és una obra de situació que en alguns moments sembla un thriller. Hi ha sang, policia, sospitós... La família va perdre un fill i els apareix un noi orfe, es barregen les coses".

Pau Miró, que va començar els assaigs sense tenir l'obra acabada, explica que utilitza un llenguatge modern amb un rerefons molt urbà, inspirat en el Raval, el barri on viu. "És un privilegi poder inspirar-se en les coses que estan passant. Jo veig moviments, furts, prostitutes, immigrants... i observo. El seu dia a dia és complicat. No sóc un retratista, però les imatges que m'envolten des que surto al carrer, acaben apareixent a les meves obres", diu.

Amb tot, sigui per no entristir més l'ambient donat el context de l'obra o per la mateixa crisi que ens envolta, Miró ha optat per, sense suavitzar la realitat, oferir una sortida positiva i divertida. "Apareix una tristesa urbana que de tant en tant esclata. Els cinc personatges de l'obra no ho tenen fàcil", diu, i continua: "Veig els lleons en l'esforç titànic i la ràbia per sortir-se'n. Podria haver estat més cruel i picar fort, però m'ha vingut de gust experimentar un divertiment i dir coses a la vegada". La trilogia acabarà amb Girafes, de la qual encara no ens pot dir res. Només que "tenen el coll molt llarg...".