• Imprimir

La Virreina presenta una mostra dedicada a l'intent fallit, per part d'Agustí Villaronga, de fer una pel·lícula de 'La mort i la primavera'

Rodoreda impossible

Ada Castells

L'exposició de La Virreina recrea el procés fallit d'elaboració de la versió cinematogràfica de 'La mort i la primavera'
JOSEP LOSADA

"És una exposició sobre una pel·lícula que no s'ha fet, una novel·la que no es va acabar i un poble que no existeix", explica Arnau Pons, comissari de l'exposició sobre La mort i la primavera, que presenta Barcelona Cultura.

La mostra ens endinsa en una doble aventura: la de l'escriptora que va voler dibuixar un poble i la del cineasta que, impactat per la lectura, en va voler fer una recreació. Agustí Villaronga, vint anys després d'aquest intent fallit, continua pensant que "projectes així són necessaris per a la nostra cultura", però reconeix que no ha mogut fils per intentar dur-lo a terme, tot i que ara ho faria d'una altra manera. En aquest sentit, la mostra també és interessant per veure com es feien abans les pel·lícules. Tot conserva un encant artesanal que contrasta amb la manera de treballar d'ara. De fet, actualment Villaronga es troba també en un ambient de muntanya, però de la mà d'un altre escriptor català. Està recreant Pa negre i Història d'un assassí d'ocells, d'Emili Teixidor.

Hi ha molts motius perquè ara, en endinsar-nos a la mostra de La Virreina, ens convertim en espectadors d'un fracàs. Segons la productora Teresa Enrich, "el projecte era car i des de Catalunya hi va haver poc suport, perquè encara no estaven organitzats ni existia TV3. Sí que es van aconseguir diners d'Europa, però a l'últim moment Alemanya es va retirar, perquè la seva tele va dir que no i aleshores va ser impossible". Arnau Pons aventura una explicació més: "La implicació de Catalunya era molt minsa i els estrangers se'n malfiaven".

També hi havia altres entrebancs. Villaronga havia pensat la pel·lícula en blanc i negre i cap tele no la volia. Victoria Abril ja no podia esperar més temps el rodatge entretingut i els va fer esperar un any, perquè va anar a fer un altre projecte.

A la mostra es poden anar resseguint tots aquests passos: llegir les cartes per fer les gestions oportunes per aconseguir els diners, mirar l'story board fet per Aina Bonner, escoltar la banda sonora de Dead Can Dance, imaginar com seria a partir d'un muntatge de vídeo i altres sorpreses amagades, com la lectura per part de l'editora Maria Bohigas de la síntesi del llibre fet per Rodoreda. El fracàs està servit, ara és l'hora de l'èxit, com a mínim en format expositiu.

*

La mort i la primavera. Rodoreda per Villaronga,

LA VIRREINA. BARCELONA. FINS AL 03/05/2009