• Imprimir

Crítica *

Perdedors marginals

Xavier Roca

Julia

Dir.: Erick Zonca. Int.: Tilda Swinton, Saul Rubinek.

França-EUA-Mèxic- Bèlgica, 2008

Gairebé deu anys després d'El petit lladre -un ritme digne gairebé de Víctor Erice o Terrence Malick-, el francès Erick Zonca estrena el seu tercer film, que és el primer que roda a Amèrica, en anglès i amb actors anglosaxons (i mexicans). Malgrat tot, el cineasta segueix fidel a l'interès pels personatges perdedors i els ambients marginals que caracteritzaven el seu títol precedent i el seu celebrat debut, la magnífica La vida somiada dels àngels.

Estudi de personatge revestit d'aspre drama criminal (o viceversa) amb escapades a la road movie, Julia relata una història digna dels germans Coen: es tracta de la crònica d'un segrest gairebé tan desastrós com el de Fargo, que en la seva segona part es desenvolupa en escenaris fronterers pròxims als de No és país per a vells. Però potser la referència que ve al cap més fàcilment és la Gloria de John Cassavetes -no la de Lumet, sisplau-, un altre thriller heterodox sobre la convivència entre una dona al marge de la llei i un nen que no és el seu. Aquestes cites no volen dir que Zonca hagi renunciat a la seva personalitat: les escenes de les festes etíliques en tuguris de mala mort estan rodades amb un sentit de la immediatesa que evoca els passatges discotequers de La vida secreta....

Virulenta, descarnada i asfixiant (i no mancada d'una certa abrupta tendresa), Julia peca d'un excés de metratge i a estones flaqueja la seva versemblança. Però compta com a definitiu as a la màniga amb la meritòria interpretació de Tilda Swinton, que aconsegueix humanitzar un personatge miserable amb qui no és fàcil empatitzar.