• Imprimir

Volt de Pista Després d'anys d'intentar treballar a l'Estat espanyol, el Circ Cric arriba demà passat al nou Circo Price, l'edifici estable inaugurat el Nadal del 2006 a la ronda de Atocha. Jordi Jané

El Circ Cric a Espanya

Tortell Poltrona farà l'entrada de les cadires al Price
ROS RIBAS

"Desprecia cuanto ignora", va escriure Antonio Machado, poeta espanyol gens sospitós de nacionalismo periférico, referint-se al vell tarannà carpetovetònic enquistat a la prehistòria. Per les raons que algú deu saber, a l'únic circ contemporani català amb carpa li ha costat molts anys aconseguir treballar a l'Estat de les -anomenades- autonomies. Tortell Poltrona i companyia són coneguts a França, Itàlia i Bèlgica (a més del munt de països que visiten amb Pallassos sense Fronteres), però a les Espanyes no els coneixen ni els més interessats en la renovació de les arts circenses (si no és que han passat per Catalunya a veure què es coïa en el circ d'aquests últims trenta anys, en què hem estat, com en tantes altres coses, capdavanters en l'art i la cultura del circ contemporani).

Si he començat referint-me a l'insigne poeta sevillà és perquè les coses no han canviat gaire d'ençà que ell va fer el camí de l'exili tot caminant: no fa ni un parell de mesos, en un despatx oficial de la capital d'Espanya, em vaig haver de sentir que això del circ contemporani "será contemporáneo, peró circo no es", reveladora frase pronunciada per un altíssim responsable cultural de l'Estat. Una frase idèntica a la que va fer servir com a argument fa sis o set anys Egidio Palmiri, el retrògad, octagenari i perpetu president de l'Ente Nazionale Circhi, un home plenipotenciari que, amb aquest eslògan tronat i valent-se del seu poderós lobby d'influències, va aconseguir avortar la creixença del circ contemporani italià a base de fer anul·lar els ajuts que el ministeri de béns culturals donava a la Festa del Circo Contemporaneo di Brescia i a les investigacions sobre arts escèniques circenses que duia a terme Giorgio Barberio Corsetti a la Biennal de Venècia.

És en aquest context institucionalment hostil que el Circ Cric arriba al Teatro Circo Price de Madrid. Les actuacions del Cric al coliseu madrileny (del 4 al 22 de març) són encara part de la programació dissenyada per Joan Montanyès, Monti, que, envoltat de Brutus de tot pelatge, ha estat al capdavant de la direcció del Price des que es va inaugurar per Nadal del 2006 fins a finals del 2008. El nou director, Pere Pinyol (¡santo Dios, otro catalán!), ha mantingut la programació ja tancada per Monti, ja que la seva s'inicia al mes d'abril.

Al citat context hostil s'hi afegeix la gens casual displicència agressiva de certa premsa madrilenya. Basta resseguir les hemeroteques per comprovar que un diari tan "professional i objectiu" com El País no ha dedicat mai ni una línia a la programació del Price fins que no li ha semblat que tenia l'ocasió de bombardejar, amb fal·làcies, mitges veritats i aperiodístics atacs personals, la figura de Joan Montanyès i, de passada, la d'Alícia Moreno (¡santo Dios, otra catalana!), delegada de les arts de l'Ajuntament de l'ós i l'arboç. Miserables misèries polítiques només explicables perquè el rotatiu és d'un partit i l'Ajuntament d'un altre. La cultura els importa un rave -això ja ho sabem-, però, a més de no fer el més mínim esforç per dissimular-ho, no s'estan d'actuar al més pur estil gang.