• Imprimir

Entrevista: Dani Macaco Apunts sobre 'Puerto presente', el cinquè disc d'un dels grups catalans més internacionals

"No puc parar de fer cançons"

Andreu Gomila

Dani Carbonell, o Dani Macaco, que és com se'l coneix arreu, arriba al cinquè disc de la seva banda, Macaco, en plena forma. Ingrávito, el quart àlbum, es va enfilar al disc de platí (80.000 còpies) i Puerto presente (EMI) aspira a les mateixes xifres, si no fos que ja gairebé ningú no compra discos. Concerts, però, en tenen a cabassos, i tindrem l'oportunitat de veure'ls a molts indrets del país aquest 2009. Parlem amb ell al seu estudi del barri de Gràcia. Riu i, abans que res, ens mostra el videoclip del tema Moving. No se'l perdin.

Després d'escoltar aquest Puerto presente el primer que em queda de tot plegat és el bon rotllo que desprèn. ¿Buscaves això ara que tothom sembla molt preocupat?

Mai vaig amb cap idea preconcebuda a l'hora de compondre una cançó. Surten de l'ànima, de la imaginació. El que sí que crec és que, quan faig cançons, em surt el millor de mi. No vol dir que sigui perfecte, perquè sóc com qualsevol persona i també tinc les meves crisis. Al final, però, depèn de tu si vols veure el got mig ple o mig buit. El disc parla molt del present. Parlem molt del passat o del futur i ens oblidem de caminar, de gaudir del present.

A la introducció del CD, Javier Bardem diu: "La existencia es sólo presente".

És una cosa en la qual crec. Hem posat una frase dins del disc, un proverbi àrab, que diu: "El passat ja se n'ha anat, el futur és absent, però el present és teu". Parlo de coses d'aquestes, del present. Reivindico, a cançons com Los mensajes del agua, allò simple, senzill, amb un llenguatge lorquià.

Lorca t'ha inspirat?

Sí. És un disc molt portuari. Hi ha també romanços mariners. I coses mediambientals. Tot d'una manera gens pamfletària, gens política, perquè jo no sóc així. Com dic a la cançó Tengo, "no hablaré de lo que desconozco / sólo de lo que entró en el fondo / como el poso del vino que bebí". Parlo del que conec. Jo no sóc científic, un guru que veig què passarà.

Això de viure del present, ¿t'ho apliques a tu mateix?

I tant. Tot el que dic al disc són coses que em dic a mi mateix, en les quals crec. Tot té un punt molt personal, molt de dins, visceral. És com tot el tema de l'ecologisme, que es pot veure en cançons com Moving, Mama tierra o SOS. Jo parlo d'això des del primer disc, quan ningú no en parlava. No sóc cap radical. Però he fet un disc amb paper reciclable i tintes biodegradables. Tot són petits moviments. Macaco ha crescut així, amb el boca-orella, passet a passet, tot molt lentament, i ara toco per tot el món i he venut molts discos. Ara surto arreu, però ha estat tot fruit de picar pedra. Crec en això.

I continues picant pedra?

No puc parar de fer cançons. Em surten de l'ànima. Sóc una persona creativa, amb molta imaginació, per a allò bo i per a allò dolent, i m'agrada agafar la guitarra i compondre. Les gravo a qualsevol lloc, al mòbil, en una casset... Quan em vaig ficar dins l'estudi tenia moltes ganes de gravar. I mira que estava molt cansat; veníem d'una gira de dos anys que vam acabar als EUA. Tenia tantes coses a dir que necessitava abocar totes les idees que havia acumulat en aquests dos anys.

A Los mensajes del agua dius que som molta gent remant alhora. Amb la crisi sembla que reneix una certa xenofòbia. ¿Reivindiques la solidaritat? Dius que no ets polític, però llances molts missatges.

D'una manera més poètica, dic les meves coses. En aquesta cançó parlo de la societat, però sobretot de la gent que t'envolta. Crec molt en les petites evolucions, en el fet d'ajudar-nos els uns als altres.

És el teu disc més líric, el més inspirat?

Totalment. Sóc un amant de les cançons. Fa molt de temps que reivindico la cançó, per sobre d'un estil. Quan li demanaven a John Lennon quina seria la pròxima revolució en el món de la música, deia: "Una bona cançó". Això de l'estrofa-tornada-estrofa-tornada no és gens fàcil de fer. Bob Marley era un geni en això. Tots els seus temes són hits. En canvi, hi ha estils que neixen de la premsa, que busca posar etiquetes, que si drum'n'bass, o el trip-hop, o el hutching-hop. L'important és la cançó. Això del virtuosisme, dels arranjaments, de fer la vertical, només ho poden fer mestres com Paco de Lucía. Ell fa gratacels. I jo faig cabanes, però les faig de puta mare. Això és la música popular, que arriba a molta gent. Jo toco Con la mano levantá davant de 80.000 persones al Viña Rock i és la cançó. No sóc jo ni el grup. És la cançó.

Al videoclip de Moving hi surten Bardem, Javier Cámara, Juanes, Juan Luis Guerra, Bebe, Nubla... Els tens a tots entusiasmats. Bardem, però, és qui col·labora més en aquest disc. Com va anar?

A mi em passen moltes casualitats... Suposo que és per això d'estar en moviment. A Bardem el vaig conèixer a la Barceloneta. A mi m'agrada molt anar-hi amb la bici i tirar-me al mar, faci el temps que faci. Sempre vaig a menjar a un lloc. I un dia ell hi era, durant el rodatge de la pel·lícula de Woody Allen. Ens vam mirar i vam començar a parlar. Resulta que entre els seus discos preferits de l'any passat hi havia l'Ingrávito i el d'Eddie Vedder. Vam parlar 2.000 hores de moltes coses. Per mi és un dels millors actors d'aquesta dècada; és el nou Marlon Brando. I el que més admiro d'ell és que és una persona molt de debò. De seguida em va dir que sí quan li vaig demanar de col·laborar al disc. Vaig pensar: li està dient que no al Coppola i a mi sí, i per la cara.

Sembla que el so Barcelona, la fusió, el mestissatge, està en hores baixes, que no surten noves bandes a la ciutat. Quedeu els supervivents?

A mi, ara, em va més bé que mai. Ingrávito va ser disc de platí. Als meus concerts ve gent de tres generacions, des de la nena petita fins al rasta o al senyor gran. Això és el que em fa il·lusió. No faig una música per a uns quants. El so Barcelona? Les cançons no passen de moda. Els grups bons sempre seran allà. Chambao, Bebe, Macaco, Muchachito, no paren de tocar. Tot està de moda i res està de moda. I amb això de les etiquetes ja ho va dir Caetano Veloso, que es reia del tropicalisme.

Vas participar en l'últim disc de Gossos intervenint directament en un dels seus hits, Corren. Ja t'ha passat el cuquet de cantar en català?

Totes les col·laboracions les he fet des del cor. Amb Gossos va ser molt curiós, ja que no tenen res a veure amb Macaco. Vaig veure un vídeo del seu disc anterior, i em va semblar que sonaven molt bé, que estaven molt ben produïts. Ho vaig dir en una entrevista. Ho van llegir i em van convidar. Em van ensenyar la cançó, que és molt bona, i em van dir que escrivís el que volgués. Vaig escriure aquell trosset en un avió, anant de gira a Austràlia. Tinc moltes ganes de fer coses en català: sóc un gran admirador de gent com Peret, Gato Pérez, Serrat. Com que sóc xarnego, no m'hi havia atrevit mai. Pensava que ho faria malament. En aquest disc volia fer una cançó del Serrat, la seva versió de Si jo fos pescador de Salvat-Papasseit. I la faré. M'agradaria fer més coses en català, perquè m'encanta, però ha de sortir de manera natural.