• Imprimir

Crítica cinema

La fi del somni

Carlos Losilla

Che: guerrilla

Dir.: Steven Soderbergh. Int.: Benicio del Toro, Joaquim de Almeida.

Espanya-EUA, 2007.

Sembla que Terrence Malick -el mític autor de Males terres i La prima línia vermella- va estar a l'origen d'una primera versió de Che. La seva idea era centrar-se en el període final de la vida d'Ernesto Che Guevara, aquell en què se'n va anar de Cuba deixant Fidel Castro al poder i va continuar la seva revolució permanent a Bolívia, amb un petit grup de guerrillers. Encara no se sap gaire bé per què, finalment el projecte va esdevenir una pel·lícula en dues parts dirigida per Steven Soderbergh, el productor original, que des del principi estava convençut d'explicar també el paper del Che a la Revolució Cubana, cosa que va fer a Che: el argentino. A la vista del resultat, aquest crític no dubta que Malick tenia raó: mentre la primera part era el típic collage postmodern que tant li agrada practicar de tant en tant a Soderbergh, la segona, la que ara s'estrena, ofereix una intensitat i una puresa molt més productives.

La conclusió és que alguna cosa del projecte de Malick, que consta als crèdits com a coguionista, ha sobreviscut a Che: guerrilla. Com és habitual al seu cinema, la natura que envolta l'evolució d'uns quants homes embrancats en un objectiu comú que sembla més una fugida, és alhora idíl·lica i destructora, per molt que la direcció de Soderbergh no sàpiga transmetre-ho amb la força que convindria. I el millor de tot és l'aparença abstracta de tot plegat, la visió d'un grup condemnat al fracàs en una mena de missió suïcida, com en un western de Peckinpah. Soderbergh continua sent massa explícit en la part més discursiva -la intervenció dels EUA-, però, tot i així, crec sincerament que aquest és un dels millors films que ha fet mai, potser malgrat ell mateix.