• Imprimir

El Centre d'Arts Escèniques de Terrassa estrena 'Antílops', la primera obra de teatre de Henning Mankell que puja als escenaris espanyols

Els invisibles d'Àfrica

Andreu Gomila

Ramon Simó ha dissenyat l'escenografia d''Antílops', una casa sueca enmig de l'Àfrica en la qual es va endinsant la natura del continent
PACO AMATE

Lars i la seva esposa han decidit posar punt final a 14 anys treballant com a cooperants a l'Àfrica. És de nit i esperen l'arribada del successor, el jove Lundin, per marxar. Havien de construir 400 pous d'aigua per ajudar els nadius i només tres han estat viables. Estan frustrats i se'n van amb la sensació palpable del fracàs enmig d'una casa, la seva, que ha esdevingut un búnquer, dins el qual, no obstant, la naturalesa africana, silenciosa, ha aconseguit entrar. Aquest és el punt de partida d'Antílops, la primera obra de teatre del suec Henning Mankel que puja als escenaris espanyols. Serà divendres al Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET), per després passar a la Sala Petita del TNC el 7 de març.

Magda Puyo dirigeix aquest text, que va molt en la línia de la narrativa de Mankell, la de l'explicació de l'Àfrica, amb la denúncia pertinent i el plantejament de preguntes sobre la colonització del segle XIX i l'actual. A la seva última novel·la publicada aquí, El xinès (Tusquets), per exemple, copsem com el continent negre està sent colonitzat actualment pels xinesos.

Segons Puyo, la peça, que recorda molt l'èxit de Lluïsa Cunillé Après moi, le déluge, es fa una pregunta: "Què entenem els europeus per ajudar?". "El colonialisme europeu va destruir l'Àfrica i no li hem deixat temps per regenerar-se. Aquest humanisme europeu la continua destruint. Mankell ens diu que hem d'anar a l'Àfrica a fer preguntes i no a donar respostes. No l'hem vista, no la vam veure i continuem sense veure-la", afegeix la directora. I és que el tema de la invisibilitat és la clau de la peça, ja que els seus principals protagonistes són invisibles. El porter de nit (Eisenhower) i la criada (Édith) apareixen durant tota l'obra, però no els veurem pas. "Sabem com moren els africans, però sabem com viuen?", es demana els mateix Mankell, que viu a Moçambic.

Els visibles són els desgastats Jordi Martínez i Muntsa Alcañiz i el jove escandinau Ferran Carvajal. Tots tres tenen els ulls blaus, cosa que els farà semblar ben suecs. Puyo avisa que Antílops és una "comèdia grotesca", que, malgrat la gravetat de l'argument, provoca "somriures gèlids".

Tot arrenca amb un moment de gran tensió entre la parella que en poques hores traurà tots els draps bruts. Lundin arribarà enmig del caos i farà en poc temps el procés que els altres han completat amb tota una vida. Puyo avança que l'obra no és una crítica a les ONG, sinó a "les institucions estatals que fan cooperació".