• Imprimir

Crítica cinema

Lluitant amb la realitat

Carlos Losilla

Vals con Bashir

Dir.: Ari Folman. Animació

Israel-França-EUA, 2008

L'ús de l'animació per explicar històries adultes és un vell somni del cinema. Però els llargmetratges que s'atreveixen a emprendre una aventura com aquesta són molt pocs, i menys encara aquells decidits a defugir l'experimentalisme o els gèneres fantàstics per tal d'explicar una història que en principi no hauria de necessitar aquest tractament. Doncs bé, precisament per aquestes raons es fa tan atípica Vals con Bashir, evocació de la massacre de Sabra i Xatila del 1982. Per això i per moltes coses més, ja que el treball d'Ari Folman és més que una pel·lícula d'animació: és un exercici que barreja aquest registre expressiu amb d'altres en principi oposats per aconseguir una reflexió global, tant des de la perspectiva política com de la seva representació.

Sens dubte, Folman prefereix dibuixar abans que filmar perquè els fets evocats són molt dolorosos. Però això no li impedeix integrar tècniques narratives molt diferents entre si i alhora inevitables si es vol ser honest amb el material en qüestió. D'aquesta manera, Vals con Bashir barreja realitat i ficció, pren com a narrador la figura del cineasta -que va viure els fets-, utilitza el procediment de l'enquesta documental i, fins i tot, s'estructura com una recerca entorn de la memòria per tal d'engegar la història d'una redempció impossible, de com l'oblit involuntari amaga sempre l'obsessió i el turment, gairebé des d'un punt de vista freudià. Llàstima que Folman no se'n pugui estar de mostrar imatges reals que plantegen un dubte inquietant present a tota la pel·lícula: per què parlar tant de l'obscenitat de representar l'horror directament si sempre anem cercant maneres de fer-ho?