• Imprimir

Daniel Hernández es capbussa en l'entorn d'on van sortir cinc dels suïcides al film 'Joves normals'

El Tetuan de l'11-M

Andreu Gomila

Els protagonistes del film fan d'ells mateixos i expliquen part de la seva vida
ALEA DOCS & FILMS

Daniel Hernández (Valladolid, 1959) va arribar al barri de Jamaa Mezwak (Tetuan) amb la idea de rodar-hi una pel·lícula sobre el terrorisme, ja que d'allà havien sortit cinc dels suïcides que van provocar els atemptats de l'11 de març del 2004 a Madrid. Però, a mesura que parlava amb gent i coneixia el lloc, va anar canviant d'opinió, fins al punt que al film Joves normals, que s'estrena avui, es parla ben poc de terrorisme, o de fonamentalisme islàmic.

"Volia esbrinar per què cinc nois del barri s'havien immolat, aplicant un cert distanciament, sense la immediatesa del periodisme. No volia parlar ni amb familiars ni amics dels nois, sinó amb joves com ells, que duien la mateixa vida. I saber per què quan hi ha un atemptat sempre es diu que els autors eren «nois normals»", explica Hernández a l'AVUI. "Vaig començar parlant del terrorisme i vaig veure que no hi ha cap veritat, que l'important és el respecte", afegeix.

El procés per construir una pel·lícula com aquesta, produïda per la catalana Alea Docs & Films, no va ser fàcil. Primer va viatjar al barri de l'excolònia espanyola durant un any per conèixer-lo de prop, cosa que el va portar a tenir una "imatge diferent" de Jamaa Mezwak, un indret descrit per la premsa com un "niu de terroristes". En segon lloc, quan s'havia guanyat la confiança dels que serien els protagonistes de la pel·lícula, va engegar el procés d'entrevistes i va seleccionar els habitants del barri que li semblaven més interessants. D'aquí surten El-Khader Aoulasse, Youseff Belefki, Mohammed Saadoun i la Rabia Bouchfira, les quatre cares reals que protagonitzen la cinta i que, com diu Hernández, "fan d'ells mateixos", encara que s'hagi hagut d'inventar alguna seqüència "per necessitats narratives".

Guió obert

L'última part del procés, que també es va perllongar durant un any, va ser el rodatge. Amb un guió molt obert, Hernández va anar incorporant a Joves normals els últims esdeveniments viscuts pels personatges per, finalment, oferir un retrat de "la vida quotidiana" d'aquest barri marginal de Tetuan.

Després d'aquest llarg període d'immersió, el director té clar que hi ha un gran buit entre el nord i el sud de l'estret de Gibraltar. "Ni ells ens entenen a nosaltres, ni nosaltres els entenem a ells", afirma. I posa dos exemples. El primer és que els protagonistes del film mai havien parlat amb cristians. I el segon és que, assegura, "tots creuen que el terrorisme és un complot sionista contra l'islam". "Quan vaig arribar a Jamaa Mezwak pensava que era una cosa instal·lada només al cap dels fonamentalistes, però aviat em vaig adonar que és una idea compartida". Per Hernández, tot és una qüestió d'uns punts de vista molt definits per la religió: "Al Marroc té un significat molt diferent que per a nosaltres".