• Imprimir
• Enviar

Joan Carreras presenta la seva tercera novel·la, 'L'home d'origami', protagonitzada per un escriptor

Ninots de paper

Lluís Llort

Joan Carreras desplegant figuretes de paper per mostrar què és això de l'origami
FRANCESC MELCION

Origami és un terme japonès amb què es defineix l'art de crear i construir figuretes de paper plegat, el que també es pot denominar papiroflèxia, si bé els aficionats usen el mot japonès. Per Joan Carreras (Barcelona, 1962), autor de L'home d'origami (Amsterdam), "la vida ens condueix per uns viaranys que t'obliguen a canviar, a transformar-te, a plegar-te i desplegar-te", com si fóssim ninots de paper. Potser per això, de vells, tenim arrugues a la pell.

Marina Penalva, que s'ha encarregat de l'edició de la nova novel·la de Carreras (també autor de Qui va matar el Floquet de Neu i La gran nevada, a més de dos reculls de narracions), el va presentar amb l'artilleria de lloances habituals en aquests casos, però una, a més de tenir una important potència promocional, va estar ben argumentada: "Joan Carreras és el Paul Auster català, per la manera de narrar, perquè l'obra està protagonitzada per un escriptor, perquè hi ha un fil d'intriga, per l'aparició de l'il·lusionisme i per uns personatges complexos i versemblants immersos en situacions peculiars".

Tot i que no tota l'obra és origami, Carreras comenta: "Practico l'origami quan plego i desplego els personatges i passen de ser una cosa a ser-ne una altra; el protagonista mateix viu una experiència amb l'origami que l'ajuda a comprendre el moment que viu".

Pinzellades de l'argument

Narcís Roca és un autor d'èxit de novel·les històriques d'intriga que fa tres anys viu reclòs en un casalot. Té la intenció de matar en la ficció el personatge que li ha permès triomfar, un trobador/detectiu del segle XIII anomenat Amanieu de Palol. Llavors es presenta una antiga amant que s'ofereix a ser la seva esclava, en el sentit més extens del terme. Els dubtes de Roca sobre si ha d'acceptar l'oferiment s'enterboleixen més amb l'aparició de dos cadàvers, diversos personatges del poble, un policia i el nòvio de la filla, que busca el seu pare, un home dedicat a l'il·lusionisme.

Tot i que els personatges de vegades prenen personalitat pròpia, "tard o d'hora, els lligo i mano jo", afirma Carreras, que resumeix el fons emocional de l'obra així: "Viure no és gaire fàcil, però si t'hi poses és molt xulo; la clau potser és aprendre a estimar". I fa un plec final amb astúcia de veterà: "He creat una web [www.joancarreras.cat] que inclou un blog que no vol ser promocional, sinó establir una relació amb els lectors i afegir informacions complementàries, com els extres d'un DVD".