• Imprimir

Dins el circ itinerant

Vora la mar en calma

Superats els noranta anys, la degana de les lletres catalanes, Montserrat Abelló, presenta nou llibre, 'El fred íntim del silenci'

David Castillo

Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) ha alternat la poesia amb les traduccions
MIQUEL ANGLARILL

Sempre aprenc alguna cosa quan em trobo o recito amb Montserrat Abelló. Tant dins el terreny literari com en el vital, si és que és possible separar-los. La nostra degana ha sigut una persona vitalista, amatent al que passa al seu voltant, amb els ulls oberts i sense prejudicis, una mestra en totes les accepcions de la paraula, no exclusivament en els gremials. L'escolto quan recita i quan la llegeixo recupero la seva veu, els aguts que s'incorporen als poemes breus, nítids, entre les sensacions i les emocions que els versos rescaten i projecten.

L'any passat, més o menys al febrer, es van celebrar les jornades d'homenatge i commemoració dels seus noranta anys. Ella estava contenta, radiant, però la salut li havia limitat els moviments. L'altre dia la vaig trobar al teatre i havia recuperat la forma física. Tot és lucidesa quan la veig i des de la primera mirada em connecta el somriure còmplice, d'una afinitat sincera. Em recorda quan parlava fa molts anys dels seus llibres, els poemes existencials que viatjaven contra les tendències imperants i les traduccions de grans clàssics de les lletres nord-americanes.

En tot, la Montserrat ha sigut una guia, un far en un territori d'enveges i de mesquineses. L'associo a la qualitat i a la bellesa, amb aquest punt d'alegria, que també contrasta amb el pessimisme crònic del sector. Directa cap als cent anys, ha viscut els grans conflictes del segle XX, la guerra i els exilis, la sortida sobtada de Catalunya amb el seu pare i la interminable separació del país. També la persecució i la malaltia de familiars, ja en el retorn. Ha tingut més motiu de queixa que ningú, però mai no l'hi he sentit un gemec.

M'envia en un sobre, amb les meves dades i el remitent escrits amb la seva lletra pulcra i perfecta, el seu nou llibre, El fred íntim del silenci, que ha publicat a Edicions de la Guerra, de València, on ja havia presentat anteriorment dos llibres i traduccions de figures com Adrienne Rich.

El poemari, potser més realista que alguns dels seus altres llibres, és magnífic, senzill i d'una serena plenitud. Claror per il·luminar les nostres vides, paraules a cau d'orella com una confidència. Us en deixo un tast per assaborir-los, sense trencar els versos: "Si pogués sentir altra vegada aquell amor incandescent, que trenca qualsevol imatge, i fa que tot torni a tenir el seu pristí encant. I estimar-te fos així de senzill, com respirar, vora la mar en calma". Els temes eterns desfilen un rere l'altre amb la contundència de qui mira el món amb pietat i elegància, acariciant la terra per on camina.

Abelló se centra en l'amor, la mort, la soledat com a ombra inseparable... El fred íntim del silenci m'ha acompanyat aquests dies d'hivern. El fred del títol ha esdevingut l'escalfor de la humanitat que Montserrat irradia cap a tots nosaltres. Gràcies pels nous versos.