• Imprimir

Crítica cinema

Relativisme dramàtic

Carlos Losilla

The reader

Dir.: Stephen Daldry. Int.: Kate Winslet, R. Fiennes, B. Ganz.

EUA, 2008

La relativitat de la justícia i la seva relació amb l'ètica i la moral és un tema molt arrelat a la història del cinema. Però aquesta tradició encara es complica més quan es tracta d'un assumpte com el nazisme i la responsabilitat del poble alemany. Doncs bé, aquest és el centre neuràlgic d'El lector, la novel·la de Bernhard Schlink adaptada pel guionista David Hare i el director Stephen Dadry, que ja van col·laborar en un film molt semblant, Les hores. I el resultat, pulcre fins a la inversemblança i irresponsablement superficial, no pot ser més descoratjador: cine acadèmic disfressat de modernitat a partir d'una estructura feta de salts temporals que no aporten res.

Però hi ha més. L'eix de The reader és el personatge d'una dona amb un passat tèrbol relacionat amb els camps d'extermini que, a l'Alemanya dels 50, té un affaire amb un adolescent en què barreja sexe i lectura. Les seves alegries més grans semblen produir-se quan el noiet li recita Homer o Txékhov. Però el fet que Daldry hagi confiat a Kate Winslet aquest paper, i el carisma de l'actriu, transformen allò que hauria pogut ser una reflexió sobre la culpabilitat dels alemanys que no van voler adonar-se de la magnitud de la tragèdia en una anècdota més aviat indulgent sobre la superació i la redempció personal. El film no parla de la memòria i la necessitat de sacsejar-la, com semblen dir el seu discurs i la seva construcció, sinó d'una invitació a l'oblit que apunta temes massa seriosos per a frivolitzar-los d'aquesta manera.