• Imprimir

L'artista alemany Thomas Bayrle omple el Macba amb les seves obres formades per acumulacions i repeticions d'imatges

Les repeticions pop

Montse Frisach

L'artista berlinès Thomas Bayrle al Macba enmig d'una de les seves obres inspirades en l'autopista
CRISTINA CALDERER

L'art de Thomas Bayrle (Berlín, 1937) és l'art de l'acumulació i la repetició. De com a partir de la repetició fins a l'infinit d'elements existents es pot crear alguna cosa nova. Bayrle, considerat un dels representants del pop-art alemany, no és, en canvi, un artista conegut pel públic encara que durant trenta anys ha format a tota una generació d'artistes a l'Städelschule de Frankfurt. De fet, ara és el primer cop que la seva obra és objecte d'una exposició retrospectiva produïda pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba).

Al contrari dels artistes del pop-art americà, Bayrle està lluny d'exaltar els excessos de la societat de consum i de la cultura de masses. Quan construeix imatges a partir de milers d'imatges de fotografies d'autopistes i de cotxes, per exemple, hi ha un punt de vista lúdic, divertit i aparentment ingenu, connectat amb la infància, però també dóna un toc d'alerta sobre on ens està portant el capitalisme basat en la producció per la producció. I crida l'atenció sobre la pèrdua de la identitat de l'individu en un món massificat.

Aquest món acumulatiu de Bayrle va néixer, explica, quan, encara adolescent, treballava en una empresa tèxtil. "Vaig estar dos anys treballant amb màquines. El ritme d'aquells aparells, els cops que sentia, tot allò era terriblement avorrit. Vaig veure que era una amenaça per a l'individu. Quan estava allà dins, somiava amb milions de carrers amb grans edificis, una ciutat deu vegades més gran que Los Angeles".

De fet, la vida urbana, l'arquitectura, apareix repetida obsessivament en els collages dels anys 60 i 70, fets amb fragments de fotografia, dibuix i pintura on, com en un gravat d'Escher, tot és infinit, interminable. La comissària de l'exposició i conservadora en cap del Macba, Chus Martínez, remarca l'absència de persones en aquests paisatges urbans desmesurats i deshumanitzats: "Són com ciutats dormitori, però no hi ha ningú, són espais que podrien pertànyer a qualsevol ciutat del món, però que, lluny de semblar espais metafísics i tristos, t'impulsen a buscar on és la gent".

Una altra de les obsessions de Bayrle són les autopistes, una infraestructura quotidiana que, per l'artista, no és tan innocent. Treballa sovint sobre les imatges de la primera autopista que va projectar el nacionalsocialisme a Alemanya, que Hitler va fer construir per donar feina i calmar les masses en un moment de crisi econòmica. A l'obra Ascensió (1988), l'artista ha construït un Crist amb fotos de cotxes sobre una imatge de l'autopista esmentada.

Als anys 60, Bayrle va construir artesanalment les anomenades màquines pintura, uns artefactes amb moviment que al·ludeixen amb ironia a la Xina de Mao i també a l'obsessió que es va originar als any 60 per la publicitat d'articles per a la neteja de la llar i d'higiene personal.

L'artista berlinès ha utilitzat també la repetició per elaborar papers pintats com el que s'ha instal·lat al mur de la rampa del Macba i sobretot el divertit i colorista paper que forra el terra i les parets de la torre del museu amb imatges sexuals i de roba.

*

Diria que ja no som a Kansas

MACBA, PLAÇA DELS ÀNGELS. BARCELONA. FINS AL 19/4