• Imprimir

Theo Angelopoulos porta a Berlín el seu últim film, amb I. Jacob i W. Dafoe

El pols a un dramàtic segle XX

B.S.

William Dafoe (esquerra), Christiane Paul, Angelopulos i Irène Jacob van presentar el film a Berlín 2
J. EISELE / REUTERS

El cineasta grec Theo Angelopoulos va presentar ahir a la Berlinale, a la secció oficial fora de concurs, la segona part de la seva ambiciosa trilogia protagonitzada per Eleni (Irène Jacob). I skoni tou chronou (La pols del temps) és una història d'amor que va des del 1953 a la Unió Soviètica fins al Berlín del 2000, un gran fresc que retrata el segle XX amb les seves guerres, els règims que es creen i s'enderroquen, les fronteres canviants... "Més que qualsevol altra època, una elegia sobre el destí de la humanitat", escriu el director a la presentació del film, que descriu "un amor que desafia el temps" i parla d'"exili, separació, el col·lapse de les ideologies i la prova constant a què ens sotmet la història".

Paraules majors per a una pel·lícula que compta amb un notable repartiment internacional (a més de Jacob, hi ha Willem Dafoe, que interpreta el fill d'Eleni, i l'alemany Bruno Ganz i el francès Michel Piccoli (els dos amors de la protagonista). Hi han participat productores de quatre països i s'ha rodat bàsicament a Rússia, Roma i Berlín.

La pel·lícula arrenca amb diverses escenes que evoquen la bellesa i l'èpica d'alguns dels millors films de Theo Angelopoulos (La mirada d'Ulisses, L'eternitat i un dia, amb què va guanyar la Palma d'Or de Cannes). Paisatges nevats de Moscou i Sibèria auguren un gran espectacle que no s'arriba a concretar, probablement pel desajust entre els ambiciosos objectius de la pel·lícula i els mitjans limitats amb què s'ha rodat. Fins i tot els actors semblen mal dirigits, per sota de les seves possibilitats dramàtiques. Els continus salts endavant i endarrere tampoc ajuden gaire: descol·loquen l'espectador, que a moments es pot sentir tan perdut com els quatre protagonistes enmig de les daltabaixos del segle XX.