• Imprimir

La peruana establerta a Barcelona explora a 'La teta asustada' la barreja de cultures de Lima

Llosa fa sentir el quítxua a Berlín

Bernat Salvà

Claudia Llosa (esquerra) i Magaly Soler van ser ahir a Berlín
JOHANNES EISELE / REUTERS

Una llengua que es transmet encara oralment, una història que s'interessa per la cultura indígena dels Andes, tradicions i creences ancestrals que perviuen al segle XXI... Claudia Llosa ha creat La teta asustada -pel·lícula que avui mateix arriba a les pantalles catalanes- amb uns ingredients locals molt específics i completament desconeguts per a la gent que assisteix a la Berlinale, però sap combinar-los en una història universal. Almenys aquesta es la sensació que es respirava ahir al festival, on aquesta coproducció catalana (hi participa Oberon) va ser seguida sense desercions per la premsa internacional (un mètode poc científic, però fiable per saber si un film agrada), va ser aplaudida i va protagonitzar una de les millors rodes de premsa d'aquesta edició, que sovint són més aviat pobres de continguts. Fins i tot es va sentir la protagonista, Magaly Soler, entonant una bella cançó en quítxua com les que interpreta a la pantalla.

Claudia Llosa, que viu des de fa set anys a Barcelona, va explicar en una entrevista a l'AVUI que el Perú "és un país multicultural en tots els sentits", i que "hi ha una necessitat de diàleg entre els mons contraposats dels Andes i Lima, més occidental", a la qual vol contribuir amb aquesta pel·lícula de ficció. La cultura andina i la llengua quítxua han estat oblidades durant molts anys, però "això està canviant molt, i la gent comença a sentir esperança, a veure una nova llum al final del túnel". Va advocar per la protecció del quítxua i la necessitat d'ensenyar-lo a les escoles, ara que encara hi ha un 70 o 80% de peruans que el parlen.

La teta asustada pren com a títol el nom d'una malaltia de la qual Claudia Llosa va tenir notícia a través d'un llibre. Fa referència al mal que pateixen els nens que de molt petits han sentit la por dels seus pares i de l'entorn on han crescut, marcat per la guerra entre els terroristes de Sendero Luminoso i l'exèrcit peruà. Les comunitats indígenes van patir assassinats, violacions, tortures... el pitjor repertori de la guerra, i molts van fugir a Lima, on viu la protagonista, Fausta (Magaly Soler).

La seva mare mor i ella intenta portar el seu cadàver al poble on va néixer, però no té diners per fer-ho i embalsamen el cos a l'espera d'aconseguir-lo. Afectada per la teta asustada, que roba l'ànima als que la pateixen, Fausta s'ha introduït una patata a la vagina per evitar les violacions, i això li comença a provocar problemes de salut. Mentre la seva cosina es prepara per a un casament seguint els rituals catòlics i pagans dels cholos (els indígenes de la Sierra), ella entra a treballar a la mansió d'una pianista, que s'interessa per les cançons quítxues que canta quan treballa.

"La pel·lícula parla de la lluita del món tradicional per no morir davant de la modernitat, i de la recuperació de l'autoestima i l'orgull dels peruans dels Andes com a part important per recuperar-se de les ferides de la guerra -explica la directora-. Perú ha patit la guerra, però, a diferència d'altres llocs, la víctima no ha estat abraçada, consolada, la gent no vol relacionar-s'hi i no es poden expressar".