• Imprimir

Crítica cinema

Això no és Bollywood

Carlos Losilla

Slumdog millionaire

Dir.: Danny Boyle. Int.: Dev Patel, Madhur Mittal, Freida Pinto.

Regne Unit - EUA, 2008.

Danny Boyle és un d'aquests directors que creuen que la modernitat d'un artista es mesura per la seva capacitat de cridar i fer-se veure. Això, en qüestió d'estil, es tradueix en una estètica agressiva, de muntatge ràpid i sincopat, que mai no deixa temps a l'espectador per adonar-se d'allò que conté una escena determinada. La rapidesa, en aquest cas, camufla la manca d'idees pel que fa a la posada en escena, suplerta per enquadraments extravagants i angles de càmera forçats. Dit d'una altra manera: el que intenta una pel·lícula com Slumdog millionaire és que l'espectador perdi la noció de l'espai per tal que el realitzador el manipuli a rampells. I el que aconsegueix la seva estructura és que perdi la noció del temps per explicar una mena de conte de fades contemporani capaç de fer reviure les pel·lícules de Frank Capra amb recursos formals a mig camí entre la televisió i la publicitat.

Això no suposaria cap problema si Boyle demostrés tenir algun punt de vista respecte a aquest tipus d'estètiques. Però, al contrari, les seves decisions sempre són arbitràries i efectistes. El concurs, per exemple, està filmat com si es tractés de la mateixa retransmissió televisiva, suspens inclòs, sense cap mena de perspectiva externa, com sí que ofereix, per exemple, El desafío: Frost contra Nixon, amb un tema semblant. I el passat que el noiet participant va evocant mentre és allà se'ns mostra ple de truculències i trampes narratives que acaben mostrant la realitat de l'Índia des de la visió d'un europeu paternalista. Se'm dirà que es tracta d'una fantasia, no d'una crònica realista. Però la veritat és que Boyle vol jugar a totes dues bandes sense sortir-se'n en cap d'elles, i el resultat és una pel·lícula tan reaccionària com pueril.