• Imprimir

Entrevista: Stephen Daldry El director de 'Les hores' i 'Billy Elliot' estrena 'The reader', film presentat a la Berlinale que pot fer guanyar el primer Oscar a Kate Winslet

"Un èxit significa que el fracàs és més a prop"

Bernat Salvà

Stephen Daldry indica que 'El lector' és una novel·la sobre el silenci de tota una generació
HANNIBAL HANSCHKE / REUTERS

Director de teatre de prestigi, el britànic Stephen Daldry (1961) ha triomfat amb cada una de les pel·lícules que ha dirigit. Billy Elliott va rebre 40 premis arreu del món, Les hores es va endur nou Oscars i The reader pot guanyar, d'aquí a 10 dies, alguna estatueta de les cinc a què opta. La més probable sembla la de millor actriu per a Kate Winslet, gràcies al seu paper d'una exmembre de la SS que va treballar als camps d'extermini i que, anys després, manté una relació amorosa amb un noi de 15 anys. El director ha presentat el film a la Berlinale.

La novel·la 'El lector' (Empúries) està escrita en primera persona pel noi protagonista. Com vau plantejar el trasllat a la pantalla amb el guionista David Hare?

El llibre està explicat per algú que ha viscut la història, té un component de confessió. En fer la pel·lícula vam preferir mantenir la idea d'explicar la història des del punt de vista de la generació següent a la que va viure la guerra, sense veu en off.

¿S'esperava l'èxit que està obtenint amb aquesta pel·lícula?

Un èxit només significa que el fracàs és més a prop, i un fracàs només vol dir que l'èxit és més a prop. No tenen més importància.

Nicole Kidman havia de fer el paper principal. Per què l'ha fet finalment Kate Winslet?

Primer vaig oferir el paper a Kate Winslet, però no estava disponible, i Nicole Kidman va entrar en el projecte, però va quedar embarassada després de rodar Austràlia. Hi va haver diferents moments d'impàs, però tots aquests canvis ens van donar més oportunitats. Els retards ens van permetre perfilar millor la pel·lícula.

¿No li feia respecte adaptar un llibre en alemany sobre un tema tan rellevant en aquest país?

La pregunta caldria fer-la al mateix escriptor, Bernhard Schlink, que volia que el film es fes en anglès. Si s'ha perdut res en la traducció en tot cas és en el llibre, perquè nosaltres hem partit de l'edició anglesa, que va ser un bestseller. La primera qüestió és si, culturalment, és apropiada la traducció de la literatura. Jo crec que sí, en la literatura i en el cine. És apropiat que Ang Lee faci històries sobre els EUA o Anglaterra? Pots estar-hi en contra, defensar un proteccionisme cultural. Seria perillós impedir la traducció en el món de la literatura.

Per què li interessava un tema tan alemany?

Diverses pel·lícules en anglès han abordat la història alemanya. Em sembla un tema sorprenentment ric i complex: les guerres mundials, el nazisme, el Mur, la caiguda del Mur... El lector és una novel·la sobre el silenci de tota una generació, i sobre la necessitat de comprendre aquest silenci i saber què va passar. No en termes generals, sinó quin paper van jugar la gent pròxima, els pares, les parelles... en una guerra que va involucrar tothom, i com afecta això la relació amb els que no ho han viscut.

Com va preparar Kate Winslet aquest paper tan emocional?

Fa un personatge d'una gran complexitat moral, i va haver de trobar un equilibri a l'hora d'interpretar-lo, perquè no està del tot explicat.

¿Té por de la polèmica que pugui provocar el seu film, sobretot pel que fa al tema de l'Holocaust?

S'han fet moltes pel·lícules sobre l'Holocaust, però aquesta no és en concret sobre l'Holocaust, sinó sobre una persona que hi va participar i sobre les conseqüències que va tenir per a les generacions següents. Una persona que va treballar en un camp de concentració és un ésser humà, que pot enamorar-se i tenir altres emocions. Hi ha qui creu que no és apropiat fer una pel·lícula sobre un dels que van perpetrar l'Holocaust, però jo no ho veig així, evidentment.