• Imprimir

El Roc Boronat i El Lector de L'Odissea coincideixen en el desè aniversari i premien Lluís Vilarrasa i Esperança Camps

Dos premis consolidats

Lluís Llort

Lluís Vilarrasa i Esperança Camps han presentat junts les seves obres
FRANCESC MELCION

De premis literaris n'hi ha molts, es calcula que més de 1.400 només en l'àmbit català. Els denominats grans es mantenen, tot i algun daltabaix de nivell, per la qualitat dels autors premiats i pel ganxo de la dotació en metàl·lic. Però n'hi ha que van creixent amb força i que fa temps que han deixat enrere l'adjectiu de modestos.

L'editorial Proa va presentar conjuntament Pares i fills, de Lluís Vilarrasa, premi Roc Boronat, i El cos deshabitat, d'Esperança Camps, premi El Lector de L'Odissea. Tots dos guardons arriben a la desena edició, tot i que el seu origen no té res de coincident.

Roc Boronat (Barcelona, 1897 - Mèxic, 1965) va ser un escriptor i polític d'Estat Català i va fundar, el 1934, el Sindicat de Cecs de Catalunya. Per aquest motiu, l'ONCE li ret homenatge amb la convocatòria d'un premi de poesia i narrativa, només per a autors invidents, i un de novel·la obert a tothom.

Aquest any, el guardonat amb els 6.000 euros de premi i la publicació a Proa ha estat Lluís Vilarrasa (Vic, 1964), autor de novel·les com ara L'home de Dover i El meu amic Sebastian. Pares i fills és un recull de set contes "plens de bonhomia i crueltat", segons l'editor, Isidor Cònsul. "No va ser un recull premeditat, però al llarg dels anys tenia una sèrie de contes al calaix que anaven sobre les relacions entre pares i fills", va explicar l'autor. Només un està basat en fets reals, Al terrat, i entre la resta n'hi ha de ciència-ficció, d'onírics, de realistes... "L'obra no es basa tant en els conflictes emocionals com en la força de la relació entre pares i fills, fins i tot en l'absència d'uns o altres", va matisar Vilarrasa.

Vilafranca del Penedès

El premi El Lector de L'Odissea, que també publica Proa i que té una dotació de 13.000 euros, parteix de la llibreria L'Odissea de Vilafranca del Penedès, comandada per Quim Jubert, instigador de la iniciativa. 100 lectors fan una primera tria dels llibres presentats i un jurat més especialitzat en tria el guanyador entre els finalistes.

Esperança Camps (Ciutadella, 1964) va convèncer els 100 lectors i els sis membres del jurat amb El cos deshabitat, una novel·la a dues veus, dos monòlegs interiors, el d'un professor i escriptor sense èxit que rep un encàrrec peculiar i que mor d'un accident de moto a la primera ratlla de l'obra, i el de la seva dona, amb la qual està en plena crisi de parella. "Volia escriure una història sobre les aparences, de com una parella ofereix una imatge exterior idíl·lica i per dins està plena de misèries", va declarar Camps, que ja ha guanyat premis com ara el Joanot Martorell, l'Estellés i el Ciutat d'Alzira.

A banda de saber si l'accident ho és o, cas que no, qui ha assassinat el protagonista, la trama agafa un to d'intriga perquè l'encàrrec que fan a l'escriptor és que investigui un antic nazi amagat a Menorca. A canvi, rebrà un dels premis grans, que dèiem al principi.