• Imprimir

TamzinTownsend dirigeix Maribel Verdú i Aitana Sánchez-Gijón a la comèdia àcida 'Un dios salvaje', en cartell tres setmanes al Tívoli

Defensant el territori

Teresa Bruna

Pere Ponce, Aitana Sánchez-Gijón, Maribel Verdú i Antonio Molero tenen una reunió tensa i divertida, amb les ungles ben esmolades
JOSEP LOSADA

"Yasmina Reza parteix d'una anècdota i desenvolupa una gran crisi. El seu teatre és un gènere", li va dir José Luis Gómez a Aitana Sánchez-Gijón. L'actriu ho explicava en la presentació d'aquest muntatge que, després d'una temporada triomfal a Madrid, arriba avui a Barcelona. Sánchez-Gijón hi comparteix cartell amb Maribel Verdú, Pere Ponce i Antonio Molero. La direcció és de Tamzin Townsend i la versió de Jordi Galceran: "Pràcticament no l'ha tocat. Li ha posat la seva gràcia. Ha adaptat localismes i jocs de paraules molt francesos i prou", puntualitza Townsend.

I és ben bé una història Reza de cap a peus. A partir d'una baralla entre dos nens, els pares es troben per parlar-ne, però acaben com animals defensant el territori: "El que els pares havien de resoldre parlant, acaba pitjor que allò dels nens. I el més important no és el que diuen, sinó com està passant", diu Pere Ponce.

Al començament no són normals del tot, però ho fan veure: "Treuen tots els estereotips, però a mesura que anem pujant la rampa dramàtica, la màscara va desapareixent", comenta Molero. Per Sánchez-Gijón, "tothom en surt malparat. Acaben traient els instints més salvatges sense respectar cap ètica, en totes les combinacions: dones contra homes, parella contra parella, dona contra dona...". I continua: "Yasmina es riu dels personatges. Jo a la meva Verónica li donaria dues hòsties, però és molt bo perquè diuen veritats molt lúcides i l'espectador s'hi sent molt incòmodament identificat".

Malgrat el plantejament dramàtic, el text és d'un humor molt àcid, negre: "L'hem treballat seriosament, però quan la posem davant del públic, esclata en rialles. No n'érem conscients!", exclama Townsend.

Verdú prefereix el teatre

La impulsora de l'espectacle, però, és Maribel Verdú: "La vam veure a París i vaig tenir clar que era per a l'Aitana i per a mi. Havíem previst fer un drama, però a mi no m'agraden. Al cine ja me'ls menjo tots. I al teatre, si fas una tragèdia, acabes exhaust". L'actriu va exposar de manera emocionant el seu amor al teatre: "Em fascina, faria només teatre. Cada funció és un moment únic i irrepetible. Al cinema tens temps de veure-ho sis anys, que sempre surt el mateix. I et passes catorze hores al dia treballant. Per a mi el teatre és un descans, una manera de desconnectar".

Ja hi és. Ara tots fan càbales de com anirà l'obra al Tívoli. Pere Ponce, català afincat a Madrid, diu: "Mira que a Madrid hi ha vingut molta gent durant cinc mesos, però venir aquí fa nervis. És com si anés a casa dels pares a presentar la nòvia!".