• Imprimir

Michelle Pfeiffer, que es retroba amb Stephen Frears, i Brenda Blethy, en el film més aplaudit fins ara, comparteixen protagonisme a Berlín

Belle Époque i 7-J

Bernat Salvà

Pfeiffer, envoltada pel jove Rubert Friend i Frears, ahir durant la presentació de 'Chérie' a la Berlinale
FABRIZIO BENSCH / REUTERS

Més de vint anys després de rodar Les amistats perilloses, Stephen Frears i Michelle Pfeiffer coincideixen de nou a la pel·lícula Chérie. La seva presentació va coincidir ahir a la Berlinale amb una pel·lícula que li va fer ombra: London river, la història d'una mare anglesa i un pare africà a la recerca dels seus fills desapareguts en els atemptats de Londres del 7 de juliol del 2005.

Chérie té certes similituds amb The reader: és una producció britànica encapçalada per cineastes de prestigi (el director Stephen Frears i el guionista i dramaturg Christopher Hampton), adapta un clàssic literari (la novel·la homònima de Roman von Colette) i compta amb intèrprets de categoria (Michelle Pfeiffer i Kathy Bates). Es diferencien perquè canvia la ciutat (ara és París) i l'època (els anys de la Belle Époque), i perquè afegeix un to lúdic i còmic, especialment a la primera part, però tornem a estar davant d'una història romàntica i tràgica amb un embolcall de luxe. Un film que passa del divertiment cap a terrenys més dramàtics, en paral·lel als temps en què s'ambienta (la Belle Époque va acabar amb la Gran Guerra), però que no té les cartes per convertir-se en un referent de la comèdia ni del melodrama.

Passió per la feina

Michelle Pfeiffer, tan bella com sempre a pesar de tenir ja els 50 anys, va ser l'objectiu preferent de les càmeres i les preguntes de la premsa internacional. Ja han passat dues dècades des que Les amistats perilloses la va convertir en estrella, però no ha perdut la seva passió per la feina: "Hi havia un actor que aconsellava dedicar-se a la interpretació si no serveixes per a res més en el món, però per a mi no hi ha cap altra tria possible. Des que vaig fer la meva primera pel·lícula em vaig sentir com a casa".

Si Chérie és una producció britànica parlada en anglès, però ambientada a París, London river proposa la fórmula inversa: una producció francesa rodada a Londres i parlada en bona part en francès. El director d'origen algerià Rachid Bouchareb, guardonat amb l'Oscar per Dies de glòria, es proposa parlar dels atemptats del 7-J a Londres des d'una perspectiva humanista.

Brenda Blethyn i Sotigui Kouyaté, que ha treballat 20 anys amb Peter Brook, interpreten dos personatges senzills i aparentment oposats (cristiana i musulmà, europea i africà, anglosaxona i francòfon...) que es coneixen perquè comparteixen un objectiu: trobar els seus fills desapareguts el mateix dia dels atacs terroristes.

"La pel·lícula no hauria pogut existir sense aquests actors", afirma Bouchareb. De narració simple i funcional, carregada d'emoció i sustentada sobretot en el gran treball dels dos actors, la pel·lícula juga amb la incertesa de si els desapareguts són víctimes o botxins. Tenint en compte les declaracions del jurat de la Berlinale a favor d'un cinema compromès, no seria estrany que guanyi l'Ós d'Or o algun premi important.