• Imprimir

'Pagagnini', l'èxit d'Yllana i Ara Malikian que acosta l'humor als melòmans més puristes, arriba al Romea

Rialles i violins

Teresa Bruna

El quartet de corda de 'Pagagnini' té una manera de moure's no gaire corrent en els conjunts orquestrals
YLLANA / MALIKIAN PROD.

Pagagnini, creació d'Yllana, companyia madrilenya que entén l'humor d'una manera semblant als catalans, i Ara Malikian, violinista de l'Orquestra Simfònica de Madrid, torna avui a Catalunya, al Romea, encara que l'estrena oficial és dijous. Va fer-nos una visita fugaç al festival Made in Mad i també a la Fira de Tàrrega del 2007. Els comentaris a la sortida en tots dos casos van ser eufòrics. "No pot ser que ho facin tot tan bé, la interpretació, la música... El so deu ser gravat", es deia. Doncs no: toquen onze peces en directe, en un muntatge esbojarrat, surrealista i amb un ritme que ningú diria que no són actors d'ofici.

Com tantes grans idees, Pagagnini va néixer en una conversa de cafè. Juan Francisco Ramos, membre fundador d'Yllana, i Ara Malikian van concebre la possibilitat d'experimentar en les seves arts, i fusionar l'humor gestual i la música clàssica: "El més difícil ha sigut trobar bons músics disposats a fer el pallasso. Nosaltres estem obsessionats amb la partitura, no parem mai atenció en el gest ni en la interpretació. La nostra vida té un abans i un després de Pagagnini!", assegura Malikian.

L'argument no és fàcil d'explicar. "Som un quartet de corda. Cada instrument representa un tipus d'orquestra amb unes idees concretes sobre la interpretació. No ens posem d'acord i passen coses. Comencem una partitura i acabem en un altre món, cada personatge va cap al seu terreny...", continua Malikian.

El món de les orquestres

L'argument sorgeix del treball d'una gent que coneix bé el món de les orquestres. Porten situacions a l'extrem i es transformen en gag. L'èxit els ha sorprès: "Volíem obrir la música clàssica als joves. És un gènere que s'interpreta igual que fa 150 anys i s'identifica més aviat amb els avis. Però ha agradat a melòmans, teatrers, amants de l'humor, joves... Fins i tot companys de música molt puristes han vingut i no s'han sentit insultats!", continua Malikian.

Ell ha fet la direcció musical i David Ottone i J.F. Ramos s'han cuidat de l'artística. Els virtuosos intèrprets són: Eduardo Ortega (violí) -"la música és l'expressió de l'ànima; ningú hauria de dir com tocar-la... a nosaltres ens surt així", assegura-; Fernando Clemente (violí) -molt amant del jazz- i Gartxot Ortiz, cello, capaç de tocar tots els instruments. Tots tenen una trajectòria solvent com a músics: "Havíem pensat que potser algun dia actuaríem a L'Auditori o al Palau, però mai havíem somiat a arribar a un teatre tan important i com a actors!", diuen, bromejant -o no-. Doncs hi seran fins al 15 de març.