• Imprimir

Joaquim Oristrell estrena 'Dieta mediterránea', una comèdia culinària que trasllada al cinema la revolució que ha viscut la cuina catalana

De les mongetes a l'alta gastronomia

Bernat Salvà

La pel·lícula Dieta mediterránea, de Joaquim Oristrell, a les nostres pantalles des de divendres, es va presentar ahir al Festival de Cine de Berlín a la secció paral·lela Cinema culinari.

El director i guionista català, que torna darrere la càmera després d'Inconscientes i Va a ser que nadie es perfecto, ha anat cuinant "a foc lent" la idea de fer una pel·lícula sobre l'alta gastronomia. "Quan vaig veure l'impacte que té la nostra cuina arreu del món, em vaig dir que aquí hi havia una pel·lícula", afirma en una entrevista a l'AVUI. "En pocs anys hem estat capaços de reinventar-nos, hem passat de les mongetes i la botifarra a la cuina internacional, en un procés que s'ha produït més per intuïció que per reflexió".

Olivia Molina, filla de l'actriu Ángela Molina, Paco León i Alfonso Bassave són els tres joves protagonistes de Dieta mediterránea, la proposta cinematogràfica inspirada en aquesta revolució gastronòmica, que s'ambienta en bona part en una localitat costanera no especificada (s'ha rodat al Maresme).

Un triangle clàssic

Filla d'un cuiner i d'una cambrera que porten un xiringuito a prop de la platja, Sofía es debat entre l'amor per dos homes, Toni i Frank. Però mentre el seu cor dividit no s'acaba de decidir per l'un o l'altre, encara que es casi amb Toni i tingui fills, el seu ofici de cuinera va evolucionant des dels plats populars a la cuina més sofisticada i internacional.

El triangle amorós que formen té influències de la comèdia clàssica, de films com Històries de Filadèlfia o Sabrina. "Sóc molt amant de la comèdia clàssica nord-americana -reconeix el director-. Aquesta pel·lícula té elements en comú amb la comèdia d'Ernst Lubitsch Una dona per a dos. En general, disfruto com un vedell veient qualsevol tipus de comèdia, m'agraden pel·lícules actuals com Zoolander o Supersalidos, però a l'hora d'escriure el guió m'inclino per les referències més clàssiques". També es pot citar un referent molt més actual, Vicky Cristina Barcelona, que planteja un altre trio amorós. "És una pel·lícula diametralment diferent, perquè Woody Allen proposa una fantasia sobre un home amb dues dones, mentre que a Dieta mediterránea és al revés. És curiós perquè al cinema, quan una dona s'enrotlla amb dos homes, sempre acaba de manera tràgica, és castigada per pecadora. A mi em feia més gràcia la idea que és una dona que s'ho juga tot i guanya, sense utilitzar estratègies manipuladores".