• Imprimir

Crítica cinema

Un espectacle que pensa

Carlos Losilla

El curioso caso de Benjamin Button

Dir.: David Fincher. Int.: Brad Pitt, Cate Blanchett.

EUA, 2008

Només en dos anys, David Fincher ens ha regalat dues de les millors pel·lícules del cinema americà recent. Primer va ser Zodiac, un conte filosòfic amb aparença de thriller dels 70. I ara El curioso caso de Benjamin Button, una desconstrucció del melodrama que barreja Frank Borzage, Sydney Pollack i Alain Resnais sense cap complex, alhora renovant el gènere i conservant-ne les essències. Basada molt lliurement en un relat de Francis Scott Fitzgerald, El curioso caso... pren la història d'un home que neix vell i rejoveneix a mesura que passen els anys no únicament com a excusa per a una reflexió sobre la condició del temps, humà i cinematogràfic, sinó també com a punt de partida per a un exuberant desplegament de situacions i personatges arquetípics a la recerca d'una identitat perduda, potser una metàfora de la situació a l'Amèrica post-Bush.

I en efecte, la pel·lícula resulta excessiva, plena d'històries i flashbacks que s'acumulen i se superposen, digressiva i barroca. Però també d'una senzillesa i humilitat commovedores, com si l'única cosa que importés fossin els moments més íntims, una habitació buida com a epíleg d'una gran passió amorosa, o aquesta narradora que agonitza mentre engega el motor de la història i més enllà de la finestra es desencadena el Katrina. Fincher demostra, així, que no li importen tant els efectes digitals que transformen Pitt en un nen tancat dins d'un cos de vell com una reflexió melancòlica sobre la vida entesa com un etern retorn de totes les coses, a la manera de Nietzsche, com una repetició insuportable en què, de tant en tant, esclata la felicitat. El curioso caso... va molt més enllà del cine: és pensament en estat pur.