• Imprimir

Brad Pitt apunta a l'Oscar pel paper d'home que neix vell i rejoveneix amb el pas dels anys a 'El curioso caso de Benjamin Button'

La vida al revés

Isaac Lluch

Encara que no ho sembli, en les dues imatges l'actor és Brad Pitt gràcies als efectes especials
REUTERS

El Brad Pitt més existencial. El que reflexiona públicament sobre la vida, el pas del temps, l'amor i la mort. Aquest és el Brad Pitt que es presenta a la gala dels Oscars com un dels favorits a guanyar l'estatueta com a millor actor. El curioso caso de Benjamin Button, la pel·lícula en què interpreta un home que neix vell i arriba a la decrepitud sent un nadó, exigeix a l'estrella de Hollywood el seu paper més metafísic.

Als 45 anys, Pitt reconeix, potser per primera vegada, que l'experiència de la finitud de l'existència humana l'enriqueix . "Fer aquesta pel·lícula m'ha fet pensar moltíssim en el sentit del temps i sobretot en la fragilitat de tot el que ens envolta. ¿En quin moment de la vida sóc ara? ¿A què vull dedicar el temps? Tot el que sé és que no vull ferir, ni tan sols emprenyar, cap de les persones que estimo", comenta l'actor.

Cal disfrutar de la vida

Pitt, que dóna vida a Benjamin Button en el film de David Fincher, que s'estrena avui a l'Estat espanyol, destaca des de Berlín, on ara viu i roda la pel·lícula Inglorious bastards de Quentin Tarantino, la importància de disfrutar de la vida tal com arriba. "És igual si vius la vida cap endavant o al revés. Hi ha un lloc i un moment en què coneixem la gent, i no es pot demanar res més", exposa. "A mi no em fa por envellir, però sí que temo una mort violenta", descobreix des de la capital alemanya, on va assistir a la première europea de la cinta, que ha estat seleccionada per als Oscars en 13 categories.

El curioso caso de Benjamin Button agafa el títol i la idea central d'un relat de l'escriptor F. Scott Fitzgerald en què el protagonista té un cicle vital invers. Amb un guió molt valorat per la seva dificultat, un repartiment de luxe (Pitt, Cate Blanchet, Taraji P. Henson, Julia Ormond), uns efectes especials i un maquillatge revolucionaris i un pressupost colossal, el film està cridat a ser una referència per al futur.

La pel·lícula marca una fita per a les tècniques digitals com a suport o substitució de l'actor. Els efectes especials permeten que Pitt interpreti ell mateix un personatge des que neix amb aspecte de vell fins que és octogenari i té l'aparença d'un nen. Només en els minuts finals d'una pel·lícula que dura gairebé tres hores Pitt és substituït per un actor infantil, i no perquè no s'haguessin pogut realitzar les imatges digitalment, sinó perquè el pressupost (150 milions de dòlars) s'hauria disparat 20 milions més.

Complexitat tècnica

La dificultat tècnica de la pel·lícula i d'adaptar un guió d'una idea tan original potser és el que explica la quantitat d'anys de treball i de dubtes que ha exigit al director David Fincher la filmació d'El curioso caso de Benjamin Button. Fincher (Seven, El club de la lluita) ha aconseguit, amb tot, portar a la gran pantalla un argument que ja es va voler rodar als anys 50 i que Steven Spielberg, el 1992, també es va plantejar-se portar al cinema.

Al final ha estat Fincher, amb el suport del reconegut guionista Eric Roth (Forrest Gump) qui ha aconseguit abocar la millor tecnologia a un film amb l'aurèola dels clàssics.