• Imprimir

Projecte Galilei presenta al Capitol 'La Maternitat d'Elna' a partir de l'obra homònima d'Assumpta Montellà

Els 597 miracles

Teresa Bruna

Rosa Galindo no és sola a l'escenari. L'acompanyen fotografies fetes per Eidenbenz i objectes que toquen la memòria
P. GALILEI

Dijous arriba al Club Capitol La Maternitat d'Elna, una dramatúrgia de Pablo Ley sobre el llibre homònim de la historiadora Assumpta Montellà. La interpreta la cantant i actriu Rosa Galindo i Luc-Olivier Sánchez (piano). Es va estrenar al Temporada Alta i és la primera producció de Projecte Galilei, format pel tàndem Josep Galindo i Pablo Ley.

Narra els fets històrics esdevinguts el gener del 1939, quan prop de mig milió de persones, moltes de catalanes i totes del bàndol dels vençuts, van haver de fugir a França. El govern francès, desbordat, creà camps de concentració com el de la platja d'Argelers, sense condicions higièniques ni de cap mena. Llavors va sorgir una llum blanca, Elisabeth Eidenbenz, mestra i voluntària suïssa que va ajudar les dones embarassades a portar els nens al món en les millors condicions.

Venim d'un silenci...

"Van néixer 597 criatures, però jo només n'he conegut 216 i la gran majoria han quedat sorpresos de saber que estaven vius gràcies a una persona. Són fills dels vençuts i no tenien passat. No es diu perquè sí allò de "Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg", diu Montellà.

El muntatge combina text i cançons. "L'Assumpta em va donar una llista de músiques que l'Elisabeth posava a la maternitat. Tocava el piano i feia servir la musicoteràpia per alleujar les dones", explica Luc-Olivier. Una llista feta a partir d'una capsa de vinils que la mateixa Eidenbenz li va entregar.

Per Josep Galindo, "no ha estat fàcil convertir la història en espectacle. No és un monòleg, és una combinació d'imatges, amb narracions, fotografies reals fetes per l'Elisabeth i molts objectes casolans, nostres i de les nostres famílies. Fins i tot hi ha una flauta que l'Elisabeth -que té 97 anys i viu en una residència- ens ha cedit per a l'espectacle. Tot és autèntic", diu Pablo Ley.

Projecte Galilei neix amb la intenció de mantenir una línia de teatre que Galindo i Ley van encetar a Homenatge a Catalunya. "Som un equip de dramatúrgia i direcció que no estem junts per casualitat. Tenim clar que el teatre ha de parlar de nosaltres. Tenim geografia pròpia i és el que estem explorant". Actualment estan treballant en el documental La ruta blava, sobre l'obra de Josep Maria de Sagarra, que culminarà en un muntatge per al Grec 2009.