• Imprimir

Crítica cinema

Complots sense solució

Carlos Losilla

Valkiria

Dir.: Bryan Singer. Int.: Tom Cruise, Kenneth Brannagh, Tom Wilkinson.

EUA, 2008

Si hi havia un director destinat a fer una pel·lícula com Valkiria, era Bryan Synger. El seu segon llargmetratge, Sospitosos habituals, descrivia una de les paranoies conspiratives més angoixants i artificioses de la història del cine. I el tercer, Estiu de corrupció, adaptava una novel·la de Stephen King per parlar un altre cop de l'ambigüitat de les aparences prenent com a excusa la història d'un adolescent que entaula una fosca relació amb el seu veí, un exnazi. Doncs bé, tampoc ha de ser casual que, després de superproduccions com X-Men i Superman returns, Synger retorni a un terreny conegut, de nou amb la complicitat del guionista Christopher McQuarrie, i pretengui desentranyar les claus de la conspiració que va acabar amb un atemptat contra Hitler.

El que hauria pogut ser la descripció de com es poden relacionar els relats demiúrgics i el totalitarisme, que també sortia a la seva visió del mite de Superman, desemboca, a Valkiria, en una pel·lícula tan freda i cerebral que en cap moment va més enllà de la pura descripció mecànica dels fets. Hem d'agrair a Synger el laconisme, la decisió de no sortir mai de l'ambient enrarit i claustrofòbic dels oficials i els quarters, dels uniformes i les ordres que es transmeten sense que se'n coneguin gaire les conseqüències. No obstant, aquesta mateixa estratègia el deixa tancat amb la seva joguina, fins al punt que l'espectador en queda fora, com un convidat de pedra. Reticent respecte a ser una mera pel·lícula d'espionatge militar, i alhora massa tímida per fer-se més abstracta, Valkiria va d'un lloc a l'altre sense decidir-se: la història d'un complot que no intriga ningú.