L'equip de 'Camino' just després de la gala. D'esquerra a dreta, el productor Luis Manso, Nerea Camacho, Javier Fesser, Jordi Dauder, Carme Elias i Jaume Roures, també productor
PEDRO ARMESTRE / AFP
Camino no partia com a favorita als Goya d'aquest any, després de passar pel Festival de Sant Sebastià sense rebre cap premi. Los girasoles ciegos, amb quinze nominacions, i Sólo quiero caminar, amb 11, semblaven les favorites. Però la pel·lícula de Javier Fesser va anar fent camí a poc a poc durant la gala d'ahir i va acabar imposant-se en sis premis dels set a què optava, que inclouen els més importants. Primer es va endur tres guardons d'interpretació (Carme Elias, Jordi Dauder i Nerea Camacho), i després van anar caient el de millor guió original, direcció i pel·lícula. Produïda per MediaPro, que ja va triomfar als premis Gaudí amb Vicky Cristina Barcelona, Camino es basa en fets reals i va ser definida pel director, en el moment de l'estrena, com "una radiografia de l'Opus Dei". La pel·lícula té com a protagonista una nena d'una família de l'Opus Dei que, amb onze anys, s'enfronta a dues experiències completament noves per a ella: l'enamorament i la mort.
Los girasoles ciegos es va haver de conformar amb el Goya al millor guió adaptat, per al desaparegut Rafael Azcona i José Luis Cuerda, mentre que Sólo quiero caminar només es va quedar amb el de millor fotografia, per a Paco Femenia.
El truco del manco va ser una de les sorpreses de la nit, amb tres premis de tres nominacions: el de millor director novell, per a Santiago A. Zannou, i dos per a Juan Manuel Montilla, El Langui (millor cançó, pel tema de hip-hop A tientas, i com a actor revelació). El Langui va dedicar el premi als seus pares, perquè li van posar "el Nesquik i la llet ben amunt, perquè m'esforcés".
En una edició dels Goya d'escassa presència catalana a priori, els premis principals d'interpretació van ser per a Jordi Dauder i Carme Elias, tots dos per la pel·lícula de Javier Fesser. Dauder va dir que posaria el Goya "en un lloc d'honor, al costat d'una foto de Lluís Llach", mentre que Carme Elias va recordar l'encert d'un consell que li van donar ja fa molts anys: "L'important en el nostre ofici és persistir". Els dos intèrprets, que no havien guanyat mai el Goya, van coincidir el 1990 a Pont de Varsòvia i fa poc en un muntatge teatral de La gavina. Camino també va valer un premi d'interpretació a Nerea Camacho com a millor intèrpret revelació, pel seu paper de la nena malalta protagonista.
Toc internacional
Benicio del Toro i Penélope Cruz van donar un toc de glamur internacional a la gala en imposar-se en els altres premis interpretatius. L'actor nascut a Puerto Rico va ser guardonat com a millor actor principal per la seva interpretació d'Ernesto Che Guevara a Che, el Argentino. Penélope Cruz va fer bons els pronòstics i es va endur el seu tercer Goya, en aquest cas a la millor actriu de repartiment per Vicky Cristina Barcelona, paper pel qual també està nominada a l'Oscar i que ja li va fer guanyar el premi Gaudí del cinema català. L'actriu va declarar als micròfons de RNE que "no vull anar als Oscars esperant guanyar, és molt difícil, i prefereixo sorprendre'm si al final me'l donen, com m'ha passat avui".
Dels premis a la millor pel·lícula, destaca el Goya al millor documental a Albert Solé per Bucarest, la memòria perduda, l'emotiu retrat del seu pare, Jordi Solé Tura, i la seva lluita contra la malaltia d'Alzheimer. El cineasta va dedicar el premi "al meu pare i a tota la gent que pateix per enfrontar-se a l'Alzheimer", i a "tota la gent que obre fosses comunes", que, com els malalts d'Alzheimer, "lluiten pel mateix, per tenir una memòria digna". La pel·lícula romanesa 4 mesos, 3 setmanes, 2 dies (pel·lícula europea), la xilena La buena vida (pel·lícula hispanoamericana) i la producció d'Antonio Banderas El lince perdido (film animat) es van endur els premis als llargmetratges.
En els apartats tècnics els Goya van estar repartits. Mortadelo y Filemón - Misión: salvar la tierra se'n va endur dos, pel maquillatge i perruqueria i pels millors efectes especials. El premi al millor so va ser per a 3 días. El de fotografia va ser per a Paco Femenia i el seu treball a Sólo quiero caminar. El de direcció artística va ser per a Che, el argentino, i el de vestuari, per a El Greco. Los crímenes de Oxford, d'Álex de la Iglesia, es va endur el premi al millor muntatge. Aquesta pel·lícula, que tenia sis nominacions, també va ser guardonada per la millor direcció de producció i per la banda sonora original, per la música d'inspiració hitchcockiana de Roque Baños.
Goya honorífic
Jesús Franco, en cadira de rodes, va rebre el Goya honorífic i, com és habitual, va protagonitzar un dels moments més emotius de la vetllada. Va dedicar-lo a Juan Antonio Bardem, la persona que li va donar la primera oportunitat al cinema. La presidenta de l'Acadèmia, Ángeles González-Sinde, que estava nominada pel seu guió d'Una palabra tuya, va tenir unes paraules de record per a Rafael Azcona, que curiosament es va endur a títol pòstum el Goya al qual ella optava (pel guió de Los girasoles ciegos). González-Sinde va invocar la capacitat d'Azcona de crear grans guions en els moments de crisi, i va convidar a tothom "a no perdre la fe malgrat la crisi que patim i el greu problema que suposen les descàrregues il·legals per al cinema".
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |