• Imprimir

Crítica cinema

Un món sense certeses

Carlos Losilla

La duda

Dir.: John Patrick Shanley. Int.: Meryl Streep, Philip Seymour Hoffman, Amy Adams.

EUA, 2008

En principi, La duda té tots els números per ser considerada una d'aquelles pel·lícules fabricades amb gust exquisit, impecablement filmades i ambientades, i amb unes quantes interpretacions de prestigi que acaben configurant allò que se'n diu cinema acadèmic o, en aquest cas concret, teatre filmat, amb elegància però sense substància. En canvi, si la veiem d'una altra manera, canvia radicalment, perquè la història d'aquest sacerdot d'una escola parroquial del Bronx que, poc després de la mort de John Kennedy, és acusat de relacions il·lícites amb un alumne negre per la directora del centre, que no accepta els seus mètodes progressistes, esdevé una mena de petita peça de càmera potser sense gaire estil, però també sense retòriques inútils.

Reduïda l'acció a l'escola i als seus voltants, el drama pren una volada inquietant, perquè no hi ha ni bons ni dolents, els personatges canvien de màscara a cada instant i l'espectador es queda amb la impressió que res és el que sembla, ni tan sols la posada en escena aparentment neutra de Shanley, l'excel·lent guionista de pel·lícules com Hechizo de luna o Cinco esquinas, que obté un efecte gairebé hipnòtic reminiscent d'algunes de les pel·lícules més claustrofòbiques de Joseph L. Mankiewicz o David Mamet. I encara que és cert que aquest ambient s'aconsegueix en bona part gràcies a les portentoses interpretacions de Streep i Hoffman, també hi ha una humilitat, un ascetisme i una senzillesa d'exposició lloables. La duda potser no és més que una pel·lícula d'intriga que planteja complexes qüestions morals, però hem de reconèixer que, des d'aquest punt de vista, resulta contundent i devastadora.