• Imprimir

Entrevista: Jordi Casanovas. Director de la companyia FlyHard. Ha escrit i dirigit 'La revolució', que s'estrena dilluns que ve a La Villarroel

"Volem plantejar un joc teatral a l'espectador "

Teresa Bruna

Jordi Casanovas està convençut que el públic s'ho passarà molt bé amb 'La revolució'
TONI VILCHES

Fa uns set anys que es va iniciar en l'escriptura teatral i en el seu currículum ja hi trobem una desena d'obres estrenades i una desena de premis. Els seus muntatges han viatjat des del Teatre del Bolet de Vilafranca, la seva ciutat, cap a la Sala Beckett i el Versus Teatre, dos espais sensibles a l'autoria catalana, i han passat pel Temporada Alta i El Canal-Centre d'Arts Escèniques de Girona, fins a arribar a La Villarroel, que aquest any li ha estrenat dues obres. La que ens ocupa, La revolució, és una coproducció d'El Canal, La Villarroel, Germinal Produccions (País Valencià) i FlyHard, la seva companyia des de sempre: "No he de canviar res, tinc els millors actors que es poden tenir", assegura, cofoi.

Com treballeu, a FlyHard?

El text es va construint a mesura que assagem. Vam començar a treballar-hi després de La ruïna. Hem fet moltes proves, molts canvis, i al final ens ha quedat tal com la veureu. Sempre treballem així.

I quina història expliqueu?

Unes programadores estan treballant artesanalment en un joc que ha de ser una innovació, que ha de canviar el món, que permet que cada jugador tingui joc propi. Això està relacionat amb la por de cada persona, perquè el joc fa que s'enfronti amb les pròpies pors. I el treball interessa a un empresari...

Per què es diu 'La revolució'?

És un títol que permet diverses lectures. Ens permet anar d'una cosa gran a una de petita i al revés. Pot parlar de canvis interns o externs. La revolució pot ser personal!

Al pòster hi ha un grup de militars amb pistoles...

No hi té res a veure. Passa que sempre sortim vestits de carrer i ens feia molta il·lusió disfressar-nos de revolucionaris i fer-nos la foto. Però és una història molt realista, més que les altres que hem fet fins ara. No hi ha fragmentacions ni talls. Teníem ganes d'explicar una història amb principi i final. No puc dir gaire més!

Per què? És una obra d'intriga?

No, no és tant que hi hagi sorpreses o girs inesperats. És que una mica les obres de teatre han de parlar elles. Puc dir que es planteja el dilema entre seguir una ambició o uns ideals i prou. Qualsevol obra de teatre es pot redactar en mitja pàgina, però perdem el fet de disfrutar-la i el que realment és atractiu és precisament que l'espectador passi pel procés de trobar-hi diferents lectures. A mi m'agrada anar a veure una obra de la qual en sàpiga poquíssim i, a part que m'entretingui, que em desveli alguna cosa nova que no coneixia abans.

És un espectacle multimèdia?

En absolut, no hi ha efectes digitals ni de vídeo. Podem veure-hi el joc, però aquesta és una de les sorpreses. És un moment molt divertit, ens ho ha demostrat el públic que hem tingut fins ara. Nosaltres ens plantegem el compromís de jugar amb l'espectador, però en un joc teatral. És una manera de lligar-ho conceptualment: el teatre hauria de ser un joc i els jocs que més funcionen mercantilment ara són els videojocs. Però no m'interessen especialment. És una eina que existeix, que em sembla interessant i prou. Com el cinema: hi és i ja està.

Però els seus espectacles sempre tenen un punt tecnològic. A quina edat estan adreçats?

Hi ha temes i situacions que preocupen els joves i que, en treballar, acaben sorgint de la companyia, que tenen entre 27 i 32 anys. Però hi ha la intenció de crear una història en què tota mena de públic pugui emocionar-se, riure i entretenir-se. Aquesta ho és.

¿Està segur que pot atreure els més grans si es basa en un videojoc?

I tant. Probablement aquesta és una de les històries nostres que més els interessaran. Parla d'un procés i un dilema que, en un grau o altre, tothom ha passat, tothom s'hi reconeixerà. Utilitzem el videojoc, però podria ser un llibre o qualsevol altre suport. És una excusa perquè el públic que vingui nou i el que ja ve a La Villarroel, que segurament no sap que li agraden els videojocs, descobreixi que li agraden. Estem segurs que s'ho passaran molt bé.

Diu que teniu un joc a internet?

Això és una promoció que es fa des de la proposta aquesta nova de l'Off Villarroel, de fer participar el públic. Si m'ajuden a trobar uns textos i portar-los a La Villarroel, els donen entrades a 10 €.

I què és la 'Sèrie roja'?

Són cinc monòlegs, cinc petites històries independents de l'obra que tenim al YouTube, a La Villarroel i a la web de La revolució. Són capítols d'entre 3 i 4 minuts. Alguns ja estaven escrits, altres s'han escrit de nou, perquè, ja que aquest any hem estat amb dues obres a La Villarroel, hem volgut col·laborar amb ells, amb les activitats paral·leles que s'han proposat fer. La sèrie ja està tenint alguns fans i d'alguna manera també serveix per anar obrint boca de cara a l'espectacle. Però a nivell argumental no té res a veure amb l'obra. És una proposta paral·lela que tothom pot disfrutar.