• Imprimir

Àngels Aymar escriu i dirigeix un text sobre la figura del metge universal català per al Projecte T6 del TNC

Trueta reivindicat

Teresa Bruna

Àngels Aymar, autora i directora, asseguda damunt la taula i envoltada de l'equip de l'espectacle 'Trueta'
MARTA PÉREZ

Josep Trueta, una de les figures més importants del segle XX, científic, catalanista convençut, que va ser metge imprescindible a les guerres civil, mundial i del Vietnam, serà finalment conegut per les noves generacions. La dramaturga Àngels Aymar l'ha escollit com a protagonista del seu Projecte T6, amb un espectacle que ha titulat Trueta i que s'estrenarà a la Sala Tallers del TNC el 30 de gener.

Aymar s'ha estat un any sencer llegint documentació sobre Trueta abans de començar a escriure el biopic, que és com s'anomena el gènere de teatre documental. A més a més del metge, que interpreta Pep Munné, hi ha cinc personatges "que representen cada un dels col·lectius que han quedat tocats per l'existència de Trueta", diu Elena Fortuny (Amèlia, esposa de Trueta). Ella és la família. Roser Batalla fa dos papers: un no té nom, i recorda totes les monges i infermeres que van treballar amb ell; l'altre està inspirat en Miss Collier, una cirurgiana que va tenir molt a veure en la vida de Trueta. "Estava fascinada per la seva persona i la manera d'entendre la vocació, i va lluitar contra tot perquè el doctor, amenaçat de mort a Espanya i fugit a França, prim i desnodrit, anés a treballar a Anglaterra", explica Aymar. Allà va ocupar la càtedra d'ortopèdia de la Universitat d'Oxford i va esdevenir el metge de confiança de totes les figures artístiques i polítiques del segle XX.

Josep Costa és Salvador de Maradiaga. "Pensaven molt diferent, però els unia un gran vincle d'amistat. A través de les seves cartes t'adones de situacions de castellans i catalans que no han canviat gens i això pren una dimensió de trista realitat", continua Aymar. Pep Planas, el reporter, és la mirada històrica: "Representa els reporters que són pel món, recopilant informació i donant constància del que passa perquè no es perdi".