• Imprimir

La saviesa centenària d'Oliveira

B.S.

Manoel de Oliveira supervisa el muntatge de 'Singularitats d'una noia rossa', que anirà a la Berlinale
CRISTINA CALDERER

Oliveira és centenari, com les oliveres. Cannes, Venècia i ben aviat Berlín, els tres grans festivals europeus, reten homenatge a Manoel de Oliveira amb motiu del 100 aniversari. Però el cineasta portuguès no s'ho mira com ho faríem la majoria, retirats i en ple declivi. Ell segueix dirigint, i si convé, fa viatges de feina: Lluís Miñarro ha coproduït la seva nova pel·lícula, Singularitats d'una noia rossa, i el director és a Barcelona per supervisar-ne el muntatge. "Les forces no sé d'on em vénen, la pel·lícula sí: d'un conte d'Eça de Queiroz, l'escriptor que va introduir el realisme a Portugal", va fer broma en una trobada amb la premsa catalana. Afable, molt educat, de ment desperta malgrat el seu cos de besavi, irònic, va exposar la seva saviesa centenària i la filosofia que l'ha convertit en un referent del cinema europeu: "El cinema d'autor té a veure amb l'artesania, que serveix per crear obres úniques. El cinema industrial abandona l'artesania i sempre repeteix, sobretot el que dóna diners: el sexe, la violència... La veritable originalitat està en la personalitat del director, de l'autor".

La trobada amb la premsa no dóna pistes per entendre la seva extraordinària longevitat. Molts directors es veuen obligats a jubilar-se, però ell té diversos projectes. "La vida obliga a continuar, i jo vull continuar si em deixen", afirma. Quin és el seu secret? "Cadascú és el que és, ningú neix per voluntat pròpia. Simplement vivim i seguim els impulsos de la natura. Això és tot".