• Imprimir

Art

Botero i el circ

Xavier Barral

Aquest ciclista pintat per Fernando Botero s'exposa aquests dies a Mònaco
FERNANDO BOTERO, VEGAP, 2008

En ocasió del 33e Festival International de Circ de Montecarlo s'exposen al Nou Museu Nacional de Mònaco (NMNM) una sèrie de pintures i dibuixos de Fernando Botero sobre el circ. Totes les teles són recents, del 2007 o 2008, de gran format i molt vistoses, fruit d'un moment concret en la vida de l'artista. Ell mateix explica així aquesta experiència única a la seva vida: "Era a Mèxic, a la petita ciutat de Zihuatanejo, al costat del Pacífic, i vaig veure un circ fent espectacle al carrer principal per atreure els espectadors. No s'assemblava als circs que es veuen a Europa o Nova York; era un circ gairebé improvisat, com els que jo tenia costum de veure a la meva ciutat natal, Medellín, quan era petit. El vaig anar a veure i tenia la sensació de visitar un vell amic. Em fascinaven els colors, els animals afamats i la poesia darrere l'escena. Em van deixar entrar quan els vaig dir que era un artista, i aquesta visita m'ha fet reflexionar. Pocs dies després, ja tenia al cap la idea de fer del circ un tema de treball".

Fernando Botero va néixer a Colòmbia, a Medellín, el 1932 i és conegut pel volum exagerat que dóna als seus personatges, que tradueix principalment en escultura i que presideixen moltes ciutats del món, com Barcelona, per exemple, amb el popular gat. Però aquest artista mundialment cèlebre és un pintor i dibuixant excel·lent. Personalment, sempre he dit que m'agradava més el Botero pintor que no pas l'escultor: és una qüestió de sensibilitat.

L'artista colombià, que viu a diversos llocs d'Europa i Amèrica, també té un taller a Mònaco des del 1996 i ara, amb motiu del Festival Anual del Circ, ha volgut exposar per primera vegada aquesta sèrie. Personatges amb volums com sempre exageradament arrodonits integrats en composicions molt elaborades, amb perspectives reals i un ús dels colors vius que contribueix a la poesia de aquest homenatge al circ, els seus personatges, els animals i la vida de cada dia d'un món a la vegada alegre i trist. Pallassos, equilibristes, domadors, funàmbuls, músics, ocupen l'espai principal de les pintures.

Botero és un artista implicat amb les causes i la vida del seu país i ha fet donacions importants a Medellín i Bogotà. En un altre context, el 2004 va fer una sèrie de denúncia de les tortures a la presó d'Abu Graib, a Iraq, en pintures exposades l'any següent al Palazzo Venezia de Roma, i el 2006 als Estats Units, a la Marlborough Gallery de Nova York. El 2007 va donar una part d'aquest conjunt al Katzen Arts Center, American University Museum de Washington DC i a la Universitat de Berkeley, que l'havien exposat. Recordem que l'any passa l'IVAM de València va presentar comparativament algunes obres de la sèrie d'Abu Graib i de la del circ, perquè Botero sempre ha dit que l'una el va portar a l'altra.

Com deia més amunt, Botero és abans de tot pintor, que s'ha inspirat sempre en la recerca de monumentalitat dels fresquistes mexicans i dels pintors del Renaixement italià com Piero della Francesca, Paolo Uccello, Masaccio, Andrea del Castagno. La sèrie sobre el circ tradueix tot un recorregut artístic del pintor, però també de l'escultor, amb quadres que són veritables icones.