• Imprimir

Demà arriba al Teatre Romea la versió teatral de 'Sonata de otoño' d'Ingmar Bergman, amb Marisa Paredes i direcció de J. Carlos Plaza

La biòpsia de l'ànima

Teresa Bruna

Marisa Paredes és ara Charlotte, el personatge que Ingrid Bergman va interpretar a la versió cinematogràfica d'Ingmar Bergman, l'any 1978
XAVIER BERTRAL / EFE

Ingmar Bergman va escriure i dirigir la versió cinematogràfica d'aquella Sonata de otoño protagonitzada per dues grans dames del cinema, Ingrid Bergman i Liv Ullmann (1978). 30 anys després arriba al Romea la versió teatral que ha dirigit José Carlos Plaza, amb tres grans dones: Marisa Paredes, en el paper de Charlotte, la mare; Núria Gallardo, que interpreta Eva, un rol que li ha fet merèixer la nominació a millor actriu protagonista als premis de la Unión de Actores; i Pilar Gil, que és Helena, la filla petita, nominada al mateix certamen com a millor actriu de repartiment. Chema Muñoz, l'únic home, és Viktor, marit d'Eva. Per la seva qualitat, Focus ha convidat la productora (Pentación Espectáculos) a tancar a Barcelona l'exhibició d'aquesta obra mestra de Bergman, que porta ja més de 100 funcions de gira.

Tots estan d'acord a descriure l'obra com una biòpsia d'ànimes. La primera a dir-ho és Pilar Gil, quan parla del seu personatge: "Sóc la filla petita i estic malalta d'una paràlisi degenerativa amb dificultat per parlar. Però sóc l'única que no tinc paràlisi emocional. El personatge representa la capacitat d'exposar els sentiments quan els altres no en són capaços. És un treball preciós, Bergman és un geni!", diu.

El duel mare-filla

Una de les escenes cabdals de l'obra exhibeix un exuberant duel interpretatiu entre Marisa Paredes i Núria Gallardo. "Hi ha un diàleg de 45 minuts entre totes dues que és una lliçó magistral", assegura Jesús Cimarro, de Pentación. L'argument arrenca amb la tornada a casa de Charlotte, pianista famosa, que fa set anys que no ha vist cap de les seves dues filles. L'Helena encara caminava quan va marxar. Per a Eva, la filla gran, ha estat la seva frustració i aboca tota la seva rancúnia a l'arribada de la mare. "Crec que tots hem trobat l'ànima dels personatges tal com Bergman la descriu. És un repte portar-lo al teatre! Ell mostra aquelles foscors que ens queden dintre, sense pudor, amb força i clavant al punt precís. Espero que ho vegeu així, Barcelona hi entén molt de teatre", diu Marisa Paredes. L'actriu no pujava als escenaris des de la seva interpretació a Hamlet, dirigida per Lluís Pasqual.

Si tots asseguren estar tocats per la genialitat de Bergman, Chema Muñoz va més lluny: "A mi m'ha ensenyat a viure i a conviure amb el que és diferent. Parla de dues persones que no s'entenen i caminen per un laberint ple d'entrebancs. És una història comuna a molta gent. Jo, des que sóc a l'obra, he tingut necessitat de pensar i d'entendre el perquè de les coses. I això són ganes de viure. El fet de comprendre substitueix el pessimisme", diu.

Seran al Teatre Romea fins al 8 de febrer.