• Imprimir

Cinema

Eastwood no s'atura

Esteve Riambau

Clint Eastwood no deixa de sorprendre amb la seva energia i creativitat, que li permeten oferir sempre obres mestres
AVUI

Té El intercambio en cartellera, un altre film -Gran Torino- d'estrena imminent i un recent pack editat en DVD -La trilogía del dólar (Impulso)- que evoca els seus inicis com a actor als westerns de Sergio Leone. Als 78 anys, Clint Eastwood no para i, tot i anunciar que Gran Torino és el seu darrer treball com a actor, ja té en cartera una biografia de Nelson Mandela des de darrere les càmeres.

L'estiu del 1964, Per un grapat de dòlars es va estrenar en una sala de repertori al costat de l'estació de Florència. Uns mesos més tard consolidava el fenomen de l'spaghetti western a escala europea, i La mort tenia un preu, la seva seqüela, encara és a hores d'ara la pel·lícula espanyola -tot i que el percentatge de la coproducció era mínim- més vista de tots els temps. Clint Eastwood en va ser el protagonista gairebé per atzar. Els productors volien James Coburn, però el seu salari era massa elevat. Tampoc arribaven al de Richard Harrison i ell va ser qui els va recomanar un jove actor nord-americà que llavors interpretava la sèrie televisiva Rawhide.

Des d'aquella època fins a recents obres mestres com Els ponts de Madison, Mystic River i Million Dollar Baby ha plogut molt, però encara hi ha una etapa intermèdia d'Eastwood. Aquella en què interpretava el policia de Harry el Brut i esdevenia el prototip de feixisme a l'americana. Qui havia de dir, als anys setanta, que aquell personatge que aplicava la llei a la mida de la seva Magnum, dirigiria l'al·legat antimilitarista contingut al díptic Banderes dels nostres pares i Cartes des d'Iwo Jima?

Cineasta de pols ferm, narrativa clàssica i nus a la gola dels seus espectadors, Eastwood no deixa de sorprendre amb els seus darrers films. Domina com ningú les normes del drama, sap treure el bo i millor dels actors amb qui treballa i no deixa de furgar en els racons més ombrívols de la societat nord-americana. El intercambio, el seu darrer film estrenat, n'és un exemple. Basat en una història real esdevinguda a Los Angeles a finals dels anys vint, juga amb material sensible: la pèrdua d'un fill, la pederàstia i la corrupció policial. La trama central es desdobla i Eastwood tanca totes les portes amb magistrals voltes que collen l'espectador a la butaca.

Clint Eastwood va ressuscitar un gènere, el western, amb Sense perdó. No s'arronsa a l'hora d'arribar al fons dels problemes que plantegen Mystic River -les seqüeles dels abusos infantils- i Million Dollar Baby -l'eutanàsia- i també sap riure's d'ell mateix a Space cowboys. Als darrers anys, viu una esplèndida maduresa i ell n'és tan conscient com és generós. Darrerament, ja roda les pel·lícules de dues en dues. Primer va ser el díptic sobre Iwo Jima. Ara arriben El intercambio i Gran Torino, una darrera l'altra. Ja sap el que es guanyar un Oscar. Aquest any, el seu nom tornarà a entrar a les travesses per a la cita del 22 de febrer, qui sap si acompanyat del d'Angelina Jolie: la seva interpretació a El intercambio és un miracle d'aquells que només estan a l'abast d'un gran director.