• Imprimir

Entrevista: Giancarlo De Cataldo Jutge i escriptor, és autor de 'Romanzo criminale', història d'una poderosa banda criminal romana. Demà se n'estrena l'adaptació al cinema

"A Itàlia no hi ha secrets, tan sols expedients desapareguts"

Bernat Salvà

Giancarlo De Cataldo, jutge, escriptor i brillant analista de la història italiana recent i del crim arreu del món
ROCA EDITORIAL

Després de Gomorra i Il divo, demà s'estrena una altra pel·lícula que explora el poderós crim organitzat a Itàlia. Romanzo criminale explica la història de la Banda della Magliana, que va operar entre finals dels 70 i principis dels 90. Giancarlo De Cataldo, jutge en el principal procés que es va dur a terme contra la Banda della Magliana (el 1996), va escriure un llibre sobre la història del grup, editat en castellà amb el títol d'Una novela criminal (Roca Editorial), i és coguionista de l'adaptació cinematogràfica que se n'ha fet. Des de Roma, el jutge i escriptor ha respost a les preguntes de l'AVUI.

És el segon cop aquest any que veiem l'assassinat d'Aldo Moro en un film italià. ¿Representa per als italians el mateix que la mort de J.F. Kennedy per als americans?

Sí, del tot. Vaig començar el llibre amb aquesta idea: és possible que els nord-americans tinguin Ellroy, De Lillo i tota la reflexió sobre JFK, i nosaltres res? Podem dir que el país està traumatitzat. Va ser una mena de parricidi ritual. Aldo Moro era el bon pare, i algun nen dolent el va matar i, en aquest sentit, es va matar a si mateix i va matar el somni d'un bonic futur. Encara hi ha misteris que hem d'explorar, sobre aquesta història.

En quin moment va decidir escriure aquest llibre?

En adonar-me que és la història d'una petita banda que esdevé una gran organització criminal, connectada amb el costat fosc dels polítics italians i amb els serveis secrets, el terrorisme d'extrema dreta... Una gran història que ningú havia explicat encara!

Quines van ser les principals fonts d'informació per al llibre?

Vaig estudiar una pila de papers, vaig parlar amb molta gent i em vaig inventar un munt de situacions! Amb això vull dir que no hi ha secrets a Itàlia: tan sols expedients desapareguts. Alguns han estat destruïts per misteriosos incendis, altres per la nostra dèbil memòria.

Per què una banda de delinqüents comuns va esdevenir tan important?

Qualsevol gàngster important intenta assentar el seu poder a través de connexions amb operadors financers normals i nets. El somni d'un capo és estar lliure de jutges i policies, morir en llibertat al seu llit! Per a això, cal ser molt, molt intel·ligent. Però cal no oblidar mai que crim és violència: si deixes de ser un capo i esdevens un home de negocis, algú t'assassinarà! Als anys 70, Itàlia era enmig de la Guerra Freda. Tot era vàlid per lluitar contra els rojos. Fins i tot la Màfia, els terroristes, uns delinqüents de Roma. La Banda della Magliana va poder evitar moltes investigacions perquè tothom perseguia les Brigades Roges, i a més, algú des del govern els va ajudar. I ells van ajudar el costat fosc de l'Estat quan va caler. No és només Itàlia, moltes democràcies tenen un costat fosc. França, la guerra amb Algèria; a Espanya teniu els GAL; als EUA, Kennedy i Martin Luther King; els suecs, Olof Palme...

Si es mira Itàlia des de fora, sobretot al cinema, sembla que una de les coses més ben organitzades és el crim. Per què?

Tenim una llarga tradició, vam crear el model de la màfia. I en la història del nostre país, en cada època hi ha hagut lligams entre el poder i el crim.

Al film es diu que "el terrorisme ha passat, la Màfia ha arrelat".

Les màfies han canviat, arreu del món. La siciliana és dèbil ara; l'americana és més forta; la 'Ndrangheta, de Calàbria, és molt, molt forta... Les democràcies corren un greu perill: que el crim es globalitzi, posi un munt de diners a tot arreu, deixi de disparar i compri els governs, els jutges, la policia... Una democràcia estructurada pel crim organitzat, un malson per al futur!